Qüestió de confiança

Article d’Enver Aznar Méndez. Portaveu de Som VNG.

 

S’ha trencat el govern a Vilanova i la Geltrú i no ha estat la tardor sinó la primavera qui ho ha vist. CIU -o com es vulguin dir- fa un balanç positiu de l’acció de govern, ha estat meravellós ens diuen, però per qüestions d’humanitat el pacte no podia continuar. Molts detalls de com s’ha gestionat el temps (perquè ara i no abans) i les formes d’aquesta ruptura es podrien analitzar però potser ens taparien el balanç pertinent, el que ara s’intenta tapar en vies del “ara no toca”.

 

La sociovergència ha estat un fracàs, un pacte que no tenia sentit i només es justifica per la necessitat d’ocupar poder de dos grups en descomposició. PSC i CIU, brutalment hegemònics des de les primeres eleccions després del franquisme, veien com per primer cop entre les dues no sumaven ni majoria absoluta i decidien abraçar-se l’una amb l’altre. Hem viscut la crònica d’una mort anunciada, hem vist com durant aquest mandat el govern no ha fet política sinó cada cop menys diàleg, aïllar-se de l’oposició, tirar de filibusterisme i, per norma general, entregar la feina malament i tard al ple. Les línies de bus, el bosquet de la Rambla Pirelli, la investigació sobre el PINA, el clatellot amb l’IBI,… Tirant de memòria a curt termini son incomptables els nyaps de la sociovergència que han afectat a la ciutat durant aquests últims 3 anys. El millor exemple de tot plegat és que s’ha acabat el contracte de la concessió del servei de neteja i recollida d’escombraries, mentre el govern s’ho mirava i no feia absolutament res, cap proposta sobre si municipalitzar o fer una nova concessió. A dia d’avui només s’ha debatut una proposta feta de pressa i corrents pel secretari, que ha decaigut i l’únic pla per assegurar la continuïtat d’aquest servei essencial és una pròrroga forçosa. La sociovergència sencera o per separat és una malaltia.

 

La jugada serà centrar-ho tot en el recolzament del PSC al 155 i a la deriva repressiva que ha comportat. Cal denunciar-ho, la caiguda del PSC de tants governs municipals no és una qüestió que hagi arribat per caprici i està clar que s’ho han buscat essent còmplices de tot plegat. Ara bé, el govern municipal no és ni una lavabo on rentar-se la cara ni tampoc un espai publicitari per fer campanya durant més d’un any. L’actual govern convergent ens està explicant que la ciutat va sola, que no necessita govern perquè l’últim any de mandat no es farà res. Evidentment, es tracta d’una estratègia per marcar posicions de cara a una negociació per ampliar el govern -“fem veure que no us necessitem i així no cal que cedim”-, un farol sense cartes per cobrir-lo.

 

Durant aquest mandat s’ha anat visibilitzant que una altra Vilanova és possible, hi ha altres grups que apostem per la valentia, per escoltar a la ciutadania que desperta i s’organitza per fer avançar la ciutat. L’aliança de les forces constructives de l’oposició respon a una lectura compartida sobre la  la ciutat, la necessitat d’aplicar un rescat social i apostar per noves maneres de fer, també de la defensa dels drets polítics de Catalunya, del referèndum de l’1 d’octubre i la lluita contra el 155. Recordem el bloqueig des del govern a la negociació dels pressupostos de 2017 i també com s’han incomplert tots els pactes amb els grups de l’oposició. L’alcaldessa també ens ha deixat molt clar que l’actual govern està enamorat del seu pla de mandat amb el PSC i no hi pensa renunciar, com tampoc es plantegen que l’alcaldia canviï de mans. Ens trobem davant una qüestió de confiança amb qui sempre ha complert amb els acords i amb qui mai ho ha fet, llavors, què fem?

 

Ens anirà bé a l’oposició si deixem que 4 regidores facin el pena durant l’últim any de mandat? És possible. Seria còmode entrar a les cadires de govern per fer un any de campanya des d’allà? Ves a saber. Què podem fer en un any? Podríem canviar-ho tot? I canviar alguna cosa? L’argument més repetit en aquests dies de cafès llargs és “per un any que queda no val la pena”, però si en algun moment ens hem plantejat ser alternativa a les de sempre hauríem de trencar aquest marc. Qui vengui miracles en un any que torni a la llar d’infants, però la ciutat si necessita un gir, no a grups contemporitzant al nivell de no tenir encara el pressupost de 2018.

 

El 13 de juny de 2015 SOM VNG va decidir apostar per una alcaldia, la d’en Josep Maria Domènech de la CUP, volem construir una alternativa des del primer dia. Hem anat construint durant aquests tres anys una aliança d’esquerres prou sòlida, amb projecte i amb capacitat per governar per la gent. Aquesta aliança no només podria governar per la qualitat de qui la representa al ple i de les propostes presentades, sinó també perquè és la única opció que ha construït una majoria al consistori. Per tant, el més lògic avui seria que la sociovergència fes un pas al costat, i deixés governar a la majoria que ja existeix. En aquesta vida, o ets part de la solució o ets part del problema, nosaltres mantenim el vot de 2015.

 

Sense enganyar a ningú, ara mateix hi ha temps en fer un gir dràstic molt necessari a la gestió del dia a dia, treure endavant uns nous pressupostos enfocats cap a la gent per tancar el mandat, evitar que algunes problemàtiques vagin a més, solucionar-ne alguna i fer un o dos esforços especials en algun tema concret, especialment en habitatge. La ciutat mereix futur i aquest no el construirem utilitzant-la com espai publicitari electoral, ni acceptant que les de sempre facin el de sempre. Ha arribat el moment d’algunes de fer una passa al costat i altres de fer una passa endavant.

 

 

 

Enver Aznar Méndez,

 

SOM VNG

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *