Avui gairebé ningú nega l’existència d’una emergència climàtica produïda per un sistema econòmic que es fonamenta en l’explotació dels recursos naturals i del treball. Ens trobem en una crisi ecologico-social que té quatre elements centrals: una crisi energètica caracteritzada per l’esgotament dels combustibles fòssils, l’esgotament dels principals minerals i materials que estan a la base del sistema productiu i alimentari, el traspàs dels límits planetaris en la biodiversitat, i la degradació ambiental creixent, com la contaminació de l’aire, les fonts d’aigua, del sòl i la destrucció de grans ecosistemes.


Per donar resposta a aquesta situació les institucions poden i han d’actuar, tot i tenir limitades competències. Pot i ha d’actuar en la principal font de contaminació de les zones urbanes: l’ús del vehicle privat. A l’Àrea Metropolitana de Barcelona aquest tipus de desplaçament genera entre un 60 i un 80% de la contaminació. A més, aquests vehicles ocupen un 60% de l’espai públic, mentre que només representen un 25% dels desplaçaments. Per actuar sobre aquesta situació, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú compta amb el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS, a partir d’ara), que es va començar a redactar l’any 2013, i que no es va arribar a aprovar fins al 2018, expressant la desídia que ha demostrat el govern municipal en anteriors etapes.


Els avenços que s’havien aconseguit en la pacificació de zones importants com el nucli antic es van revertir, de la mateixa manera que la ciutat va perdre dues línies d’autobús per litigis judicials i per la manca de voluntat de reconfigurar el traçat. En els darrers anys, però, s’han anat aplicant mesures per tal de restar espai als cotxes i fomentar la mobilitat activa. Tot i això, encara són molt incipients, i per tal de reduir l’ús del vehicle privat de forma més ambiciosa és necessari que el transport públic sigui una alternativa real i eficient per als desplaçaments entre diversos punts de la ciutat, i com a connexió a altres serveis de transport públic interurbans o interprovincials.


El PMUS aprovat l’any 2018 estableix una sèrie d’accions que d’executar-se posarien les bases per un servei de bus urbà a l’alçada de les necessitats de la ciutadania, però el desplegament d’aquest pla és nul. Per posar un exemple, el pla plantejava la modificació del recorregut de «les línies de bus urbà per tal d’obtenir una xarxa que permeti fer itineraris més directes, convergir els recorreguts d’anada i tornada a les línies en un únic eix i millorar la connexió amb l’estació de busos i ferrocarril». Concretament plantejava la divisió de les línies L1 i L2 en dos parells L1-L2 i L5-L6. Si es desplegués el pla, la nostra ciutat disposaria de sis línies d’autobús, mentre que en l’actualitat compta amb dues urbanes, i dues interurbanes que supleixen de forma provisional (des de fa quatre anys) les extintes línies 3 i 4.
Altres actuacions que planteja són la millora de la freqüència de pas, passant dels 30 minuts actuals a un interval de 20 minuts, així com l’ampliació dels horaris de les L3 i L4 com a mínim fins a les 22 h (en l’actualitat l’horari de la Pl. Eduard Maristany finalitza a les 21:50). De la mateixa manera, també planteja equiparar la freqüència de pas en diumenges i festius d’aquestes línies (en l’actualitat d’una hora) a les L1 i L2.


Un altre aspecte que cal millorar és l’estat de les marquesines i l’accés a la informació sobre els recorreguts. Algunes de les mesures que s’hi troben està l’arranjament de les parades en mal estat, la millora de l’espai de l’estació d’autobusos i la Pl. Eduard Maristany, així com l’augment del nombre de parades amb informació dinàmica i l’adequació de la informació a les noves tecnologies (incloure el codi QR en les parades, disseny d’aplicacions per a telèfons intel·ligents, d’inclusió del servei al Google Maps…).


Finalment, cal destacar que existeixen zones a la ciutat on no existeix una alternativa viable al vehicle privat, i per això cal tenir present la proposta del PMUS d’implementar un servei de bus a demanda a les urbanitzacions periurbanes. Aquest servei consistiria «en una línia de transport públic amb un recorregut i horaris preestablerts on els vehicles no circulen de manera habitual: l’usuari ha de sol·licitar el seu ús amb antelació, comunicant a l’operador el trajecte a realitzar (parada d’origen i parada de destinació) i en quin horari de pas estarà a la parada. El servei pot estar cobert per una nova flota d’autobusos o establint un conveni entre el servei de taxi del municipi», descriu el pla.


L’aplicació de les actuacions del PMUS representaria una millora significativa en el transport públic de la ciutat que, acompanyades d’altres mesures de foment de la mobilitat activa i sostenible, representarien un salt qualitatiu en la implicació de la ciutat en la lluita contra l’emergència climàtica.

Propostes presentades per SOM VNG al Ple:

  1. Implementar durant l’any 2021 la modificació de les línies de bus urbà amb l’objectiu d’assolir l’objectiu de tenir sis línies, tal com estableix el PMUS.
  2. Incrementar les freqüències de pas a intervals de 20 minuts en totes les línies, i unificar els horaris dels festius, durant l’any 2021.
  3. Elaborar un pla de millora de les parades de bus urbà i interurbà, sobretot pel que fa a l’accessibilitat i a la visibilitat dels horaris, tal com estableix el PMUS.
  4. Elaborar un estudi sobre la possibilitat d’implementació d’un servei de bus a demanda per a les urbanitzacions periurbanes.
  5. Instar al govern a iniciar els tràmits que es requereixen per determinar el canvi de forma de gestió del bus urbà, per passar de gestió indirecta a alguna de les formes de gestió directa.