La majoria de dones treballen en condicions tan precàries, que no els treuen del risc de l’exclusió social. El treball no aconsegueix rescatar de la pobresa a més de 2,5 milions de persones que comparteixen aquesta doble càrrega: treballar i ser pobre. Segons l’”Informe sobre la visibilitat de les dones en Europea 2020 de la Xarxa Europea contra la Pobresa”, la pobresa porta augmentant a la UE des de 2007 i la renda familiar continua disminuint.
Actualment el 24,2% de la població de la UE 27, es troba en risc de pobresa o d’exclusió social, sent les més afectades les dones. El treball reproductiu i de cures recau majorment en elles, les quals s’enfronten a un major risc de pobresa i exclusió. En aquest sentit, les dones autònomes, en atur o desocupades, majors o amb necessitats especials, racialitzades, migrants o amb poca o cap formació, representen un dels grups de major vulnerabilitat. I hem de sumar les dones amb Treballs precaris i/o temporals, i mal pagats
La taxa de temporalitat a Espanya és la més alta de la UE, pràcticament el doble de la mitjana comunitària, alerta l’últim informe d’Oxfam Intermón “Esenciales”:
“El 2019, un de cada tres contractes tenia una durada inferior a una setmana, mentre que pràcticament una de cada tres persones assalariades encadenaren aquest tipus de contractes. Aquesta precarietat laboral afecta de manera accentuada al sector sanitari.
Les condicions laborals es van agreujar, encara més, amb l’arribada de la pandèmia i la declaració de l’Estat d’Alarma. L’informe d’Intermon Oxfam: “Escenciales” explica:
“Administracions de diferent nivell han tendit a, d’una banda, contractar precàriament i, per un altre, externalitzar o subcontractar més i més serveis. De fet, en la primera Enquesta de Població Activa (EPA) de 2020, la taxa de temporalitat en assalariats contractats pel sector públic era 3,1 punts percentuals més elevada que la dels assalariats del sector privat. Una realitat especialment sagnant per a les persones treballadores sanitàries empleades pel sector públic: la taxa de temporalitat del personal d’infermeria d’entre 25 i 34 anys emprades per la sanitat pública supera el 80%”
La pandèmia de coronavirus i el seu impacte socioeconòmic, provocarà la pobresa extrema a 207 milions de persones més, això pujaria les dades a 1.000 milions de persones més per al 2030, l’any en què s’haurien de complir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS, a partir d’ara), Segon dades del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament PNUD. I el que no diu és que de les persones pobres del món, més del 70%, són dones. Així doncs, sembla poc probable que es compleixi amb els objectius 3, 5 i 8, dels ODS, que afecten especialment a les dones:
Objectiu 3. Garantir una vida sana i promoure el benestar per a totes les persones a totes les edats. Es tracta de protegir la vida humana i aconseguir una qualitat de vida millor per a tothom.
Objectiu 5. Aconseguir la igualtat de gènere i apoderar totes les dones i nenes. Aquest ODS també ens impulsa a treballar per a la igualtat de dones i homes en l’àmbit laboral i a combatre la discriminació salarial, així com promoure la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.
Cal treballar pel reconeixement i el repartiment de les cures i del treball a l’esfera familiar. Finalment, també s’ha de vetllar per la participació plena i efectiva de les dones, i per la igualtat d’oportunitats en el lideratge de la vida pública.
Objectiu 8. Promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l’ocupació plena i productiva i el treball digne per a tothom. Es tracta de crear llocs de treball dignes i oportunitats econòmiques per a tothom.
Estem parlant, doncs, d’una paradoxa en la que els treballs essencials estan fets per persones que no son considerades essencials. Treballs fonamentals pel desenvolupament de la vida, que es fan en condicions de gran desigualtat. La situació pre-pandèmia ja era crítica per les treballadores, i amb la pandèmia es va agreujar la pressió sobre les treballadores. La manca de resposta per part de les institucions fa que no hagin propostes de millora, ni canvis, ni solucions.
La precarietat de les treballadores de les cures no només és conseqüència d’una retribució salarial baixa, sinó que té a veure també amb la temporalitat, i amb les jornades parcials involuntàries, pensades en maximitzar els beneficis empresarials, en detriment de la qualitat del servei i de les treballadores, que han de tenir més d’una feina per tenir uns ingressos suficient. De la mateixa manera, també es manifesta en la falta de descansos suficients, com a conseqüència d’unes ràtios altes, que provoca una sobrecàrrega de feina. Igualment, s’han donat mancances estructurals com la falta d’EPI i formació per fer-lo servir de forma correcta, o la falta d’una roba de treball adequades.
Amb la pandèmia totes aquestes problemàtiques s’han agreujat, i totes les institucions tenen la seva part de responsabilitat. Hi ha hagut una manca notable de suport emocional a les treballadores de cures, que han hagut de suportar a les seves esquenes la lluita contra un virus que s’ha acarnissat amb les persones més grans, sense tenir ni la preparació ni els mitjans necessari. Així també, se les ha exposat a situacions de gran risc prestant poca atenció a la prevenció de riscos laborals. A més a més, els tests per al personal han arribat més tard que a les persones residents. Pel que fa a la nostra ciutat, té la capacitat d’acabar amb aquesta problemàtica que pateixen les treballadores de l’organisme autònom d’AISSA, que tot i ser un ens públic, reprodueix la situació de precarietat del sector privat.
Propostes presentades per SOM VNG al Ple:
- Implementar de forma immediata l’adhesió de la plantilla d’AISSA al conveni col·lectiu de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, tal com estableix l’acord de subrogació signat el 28 de novembre de 2018. Aquesta adhesió es farà en un primer moment, i seguint l’experiència d’internalitzacions del mandat anterior, amb l’equiparació de les condicions laborals no retributives. Pel que fa a les condicions salarials, el govern negociarà amb la representació sindical l’equiparació de les retribucions de la plantilla d’AISSA amb la resta de personal del l’Ajuntament, ens públics locals, empreses municipals i organismes autònoms, amb l’objectiu d’iniciar-la a partir de 2022.
- Millorar la tasca de prevenció dels riscos laborals, tot garantint que les treballadores del SAD tinguin els EPI adequats, així com les mascaretes quirúrgiques de qualitat i suficients, i la roba de treball adequada, per desenvolupar la seva feina de forma segura. De la mateixa manera, treballar per reduir les ràtios per tal d’evitar la sobrecàrrega de feina, que incideix negativament en la salut de les treballadores.
- Garantir que en les visites als domicilis es compleixin totes les mesures sanitàries per tal que les treballadores del SAD puguin fer la seva tasca evitant tot risc de contagi.