Ja ha passat molt de temps des que l’ex-president dels Estats Units, Barack Obama, qualifiqués el bloqueig contra Cuba d’obsolet, ancorat en el passat, una peça de la Guerra Freda, i reconegués que no ha funcionat per als objectius històrics dels Estats Units. 

Malgrat els avenços de les relacions entre Cuba i els Estats Units durant el govern d’Obama, pràcticament tots van ser trencats pel govern de Trump. A més, durant el seu mandat va empitjorar la política de bloqueig a Cuba, fins i tot retirant el seu personal diplomàtic de l’Havana, afegint amb això una gran dificultat als ciutadans de Cuba, que han de viatjar abans a un altre país per demanar el visat d’entrada als EUA.  

També, altra vegada, Estats Units ha posat Cuba en la seva Llista de Països Patrocinadors del Terrorisme i, en aquest temps de pandèmia, ha endegat una fortíssima campanya de desprestigi i de persecució de les Brigades Mèdiques Cubanes que, en conveni amb l’Organització Panamericana de la Salut ─un òrgan de l’ONU─, continuen col·laborant amb nombrosos països pobres que ho sol·liciten, així com a Itàlia i a Andorra. 

Amb el govern de Biden, que ja ha dit que «revisar la política de Trump cap a Cuba no és una prioritat», el bloqueig es manté, amb més de 40 mesures contra Cuba preses per Trump i perjudicant així la qualitat de vida dels cubans i les cubanes. 

Es calcula que el bloqueig li ha costat a l’illa despeses per un valor de 125.873 milions de dòlars.

Pròximament, l’Assemblea General de Nacions Unides tornarà a votar la “Necessitat de posar fi al bloqueig econòmic, comercial i financer imposat pels Estats Units d’Amèrica contra Cuba”. En totes les ocasions -any rere any i des del 1992- el bloqueig ha estat condemnat per l’Assemblea General de Nacions Unides i en l’última, l’any 2019, la votació contra el bloqueig a Cuba va obtenir 187 vots a favor, pràcticament la unanimitat de la cambra. I com ha succeït en nombroses ocasions, sols Estats Units i Israel han votat en contra, sumant-s’hi el 2019 per primera vegada el Brasil de Bolsonaro que, a l’arribar al govern i seguint la política de Trump, va trencar el conveni que el seu país tenia amb Cuba i l’Organització Panamericana de la Salut, provocant que milers de metges i tècnics sanitaris cubans que oferien els seus serveis a la població més desfavorida, sobretot a l’Amazònia (on avui es produeixen la major quantitat de contagis i morts per coronavirus per falta d’atenció mèdica), es veiessin obligats a deixar Brasil i els seus pacients. 

La voluntat dels acords cubano-nordamericans han d’enfortir la convivència entre els dos països sobirans i veïns, facilitar els moviments de persones i de l’economia, al mateix temps que ha d’aprofundir en les garanties dels DD.HH en ambdós països. Aquests acords són fruit de la voluntat de dos països i dos pobles, fet que no ha d’ésser alterat ni obstaculitzat per les administracions de nous presidents/es i equips. 

Per aquests motius, es proposa al Ple de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú que adopti l’acord següent: 

ACORD

PRIMER. Aquest Ajuntament mostra el seu suport a l’aixecament del bloqueig polític, econòmic, comercial i financer que el govern dels Estats Units d’Amèrica manté contra Cuba i es manifesta a favor d’unes relacions basades en el respecte a la legalitat internacional, la pau, la sobirania nacional, la llibertat i la cooperació entre ambdós estats. 

SEGON. Fer arribar al govern de la Generalitat i al govern de l’Estat espanyol la necessitat que en les seves relacions amb les Institucions dels Estats Units d’Amèrica expressin la condemna pel manteniment del bloqueig polític, econòmic, comercial i financer a Cuba, així com els encoratgi a derogar, al més aviat possible, les lleis Helms Burton i Torricelli. 

TERCER. Fer arribar aquest acord al Departament d’Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya, al Ministerio de Asuntos Exteriores del govern espanyol i als consolats de Cuba i Estats Units ubicats a Catalunya, així com també a les ambaixades de Cuba i Estats Units a Madrid.