L’ENIGMA SOCIOVERGENT

Article d’opinió d’Enver Aznar, Josep Maria Domènec i Queti Vinyals publicat al DV.
Desprès d’haver-nos reunit diverses vegades i haver estat pendents durant aquestes darreres setmanes d’un possible canvi de govern a Vilanova i la Geltrú, els grups sotasignants volem expressar la nostra perplexitat davant la resposta que ens van donar en la qual quedava clar que no tenien cap motiu per fer-ho.
L’aplicació desproporcionada del maleït article 155 de la Constitució espanyola, que compta amb el suport apassionat del PSC, no ha pogut amb la sociovergència vilanovina. Una manera gris i monòtona de practicar política intenta subsistir a la capital del Garraf al temps que el groc que condemna l’existència de presos polítics ha estat segrestat dels carrers i les places. Durant els últims mesos hem pogut ser estat testimonis d’una actitud política que no entén d’escrúpols ni dins ni fora dels despatxos fossilitzada. Un govern que no entén ni practica el consens per desencallar qüestions que afecten la ciutadania directament i que immobilitza la ciutat. El govern sap que està en minoria i continua funcionant cegament com si tingués la majoria i, si cal, impulsa les seves línies polítiques amb el suport de dos regidors de la dreta més rància que tenen un projecte de ciutat més que dubtós al darrere.

 

Més enllà de cercar el consens, socialistes i convergents prefereixen posar els temes urgents sobre la taula a darrera hora. Aquest funcionament limita l’acció dels grups de l’oposició i els serveix de coartada per dir que practiquem el bloqueig. Aquesta pràctica ha estat habitual en l’activitat plenària i s’ha evidenciat especialment en els debats relacionats amb l’agenda urbanística, les ordenances fiscals o els pressupostos, unes eines que són la clau de volta de la política municipal.

 

No ens podem enganyar. El govern juga a devaluar la pràctica política, allunyant-la cada cop més de la ciutadania. En els moments en què han calgut els debats importants, l’equip comandat per Neus Lloveras i Juan Luís Ruiz ha apostat per fugir del rigor i renyar amb paternalisme els grups majoritaris de l’oposició sense atendre les propostes que s’han fet amb la mà estesa. Vilanova i la Geltrú té un govern que canalitza el seu projecte amb la pràctica del “qui dia passa, any empeny”. Un govern que ens està demostrant que no està a l’alçada de les circumstàncies. Un govern amb una dubtosa capacitat de diàleg per arribar a punts d’entesa.

 

Passat l’equador del mandat, la sociovergència vilanovina continua posant maquillatge a problemes que, sovint, venen de molt lluny. A hores d’ara, trobem a faltar més resultats tangibles sobre problemes gravíssims vinculats a l’emergència social, l’atur o la precarietat. Per contra, manen els lemes buits de contingut, com afirmar, posem per cas, que “Viure Vilanova és fàcil”. El govern ens ha acostumat a tractar aspectes urgents en el marc de polítiques poc resolutives o s’ha inventat “plans de xoc” que mai no s’acaben de concretar i que semblen anuncis publicitaris més aviat orientats a millorar la imatge dels partits que governen, que a donar respostes efectives a les necessitats reals de la ciutadania.

 

L’abstracció, com dèiem, és ja una marca registrada. Davant de l’escassa estratègia política, governa el clientelisme o la desídia a l’hora de fer aspectes centrals de l’acció de govern la recuperació dels serveis públics en mans privades. La concessió de l’enllumenat, la problemàtica relacionada amb les línies del bus urbà o la neteja viària esdevenen melons oberts sense resoldre.

 

Paral·lelament, hi ha missatges i declaracions que no aguanten el pes de la realitat. El pacte sociovergent sempre s’ha autojustificat pel “compromís i la responsabilitat amb la ciutat per sobre d’altres qüestions” i, en aquest sentit, el govern sempre justifica la seva no acció per la dificultat que representa governar la ciutat en minoria; paradoxalment, els dos caps de llista i portaveus, l’alcaldessa i el primer tinent d’alcaldia, lluiten en aquests moments polítics per compaginar-ho tot plegat amb la seva condició de futurs parlamentaris. L’Ajuntament, malauradament, s’entén com a trampolí.

 

Vilanova i la Geltrú necessita passar pàgina. La ciutat mereix un govern que es posi al costat de la ciutadania i faciliti les iniciatives del teixit associatiu a còpia de confiança i d’una burocràcia àgil. Som sabedors que el moment polític és complex i que l’aritmètica electoral ens empeny a canviar els hàbits. L’alternança política és ja una cosa pretèrita i decrèpita. El govern sociovergent, malgrat tot, no n’acaba de ser conscient i roman en una manera d’entendre la política miop i caduca. La nostra filosofia rau en uns altres mots: diàleg, transparència, consens i predisposició. Reivindiquem de totes totes un govern que defensi els serveis públics i ampliï la capacitat de gestió de la institució; vetllar pel present i bastir el futur amb diàleg i sense menysprear la participació ciutadana.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *