MOCIÓ DE CONDEMNA A LA DECISIÓ DEL TRIBUNAL SUPREM D’ANUL·LAR LA SENTÈNCIA EXCULPATÒRIA DE L’AUDIÈNCIA PELS FETS DE 15 DE JULIOL DE 2011.

 

 

El 17 de març de 2015 el Tribunal Suprem va anul·lar l’absolució dels ciutadans que el juny de 2011 van encerclar el Parlament, en el marc de la mobilització contra els primers pressupostos antisocials del Govern de la Generalitat de Catalunya, que havia dictat l’Audiència espanyola.

 

Atès que aquesta decisió del Tribunal Suprem contra una sentència exculpatòria implica la condemna a vuit d’aquests ciutadans a vuit anys de presó, considerem que aquesta Sentència s’emmarca dins d’una campanya profunda de criminalització dels moviments socials que protesten contra l’ofensiva de retallades de drets i llibertats, com hem pogut comprovar en d’altres casos.

 

Al nostre entendre, l’acció d’encerclar el Parlament va suposar un símbol de protesta política davant dels responsables de la crisi i de denúncia democràtica, perquè en moltes ocasions els governs estan al servei d’aquests abusos i d’esquena al poble, i inclús als compromisos electorals que havien pres.

 

L’acció no pretenia que el Parlament no actués, com diu la Sentència. Ans al contrari, la protesta reclamava sobirania real i volia impedir que el Parlament es converteixi en mer instrument del poder econòmic i financer.

 

Per tot això, el grup municipal de Som VNG proposa al Ple de Vilanova i la Geltrú l’adopció del següent

 

ACORD

 

PRIMER. Mostrar públicament el desacord polític del Ple amb la decisió del Tribunal Suprem.

 

SEGON. Demanar la rectificació immediata de la sentència condemnatòria en forma d’indult, seguint la legislació corresponent.

 

TERCER. Donar trasllat d’aquest acord a les persones implicades i les seves famílies, al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, al Departament de Presidència, al Ministerio de Justicia del Govern espanyol i a tots els grups polítics del Parlament de Catalunya.”

MOCIÓ DE SUPORT ALS CIUTADANS IMPUTATS PEL CAS MONTORO.

Grup Municipal de la CUP, amb el suport d’ERC i SOM VNG

 

Al nostre país estem patint una crisi econòmica i social molt profunda i amb efectes molt durs per al conjunt de la població.  Malgrat això, cap dels responsables d’aquesta crisi ha assumit cap mena de responsabilitat política o penal.  Tothom pot veure com, ni els banquers que han especulat de forma fraudulenta, ni els polítics acusats de corrupció, han patit una persecució tan dura per part de les institucions judicials com han patit altres sectors de la societat.

 

Actualment mig milió de catalans són a les llistes de l’atur, l’habitatge és inassequible per a molta gent, els escàndols bancaris i els desnonaments per impagament de les hipoteques neguen el dret a un habitatge digne… La llista de greuges és llarga perquè tot un seguit de drets socials, democràtics i laborals, aconseguits gràcies a la lluita i reivindicacions de moltes generacions, s’estan perdent a marxes forçades.

 

Les conseqüències d’aquesta crisi econòmica i social també recauen, especialment, en el nostre jovent (un 47’15% d’atur juvenil) el col·loca en situació de vulnerabilitat i amb escasses expectatives de millora.  Davant d’aquesta situació, els nostre fills i filles surten al carrer per manifestar la seva disconformitat de la mateixa manera que, en el seu moment, ho fèiem moltes de nosaltres en la llarga nit del feixisme.

 

Constatem, però, que la repressió policial i judicial s’ha incrementat de forma considerable contra totes aquelles persones i organitzacions que es mobilitzen i lluiten contra la pèrdua dels nostres drets nacionals i socials.  En són testimonis les víctimes de la repressió per causes originades en el marc de la dissidència: l’efecte Can Vies, la vaga general del 29M, la del 14N del 2012, o tantes altres…

 

A Vilanova i la Geltrú, amb motiu de les eleccions al Parlament Europeu del 25 de maig de 2014, es va programar, quatre dies abans, un acte de campanya del Partit Popular a l’edifici del Pòsit de Pescadors.  En aquest acte hi van participar el candidat Sr. Fisas, la presidenta del PP català Alícia Sánchez Camacho i el Ministre d’Economia Cristóbal Montoro.

 

Es va convocar una concentració a l’entrada de l’edifici per tal d’evidenciar el desacord general amb les polítiques antisocials del govern central.  En lliure exercici del dret a manifestació, hi varen acudir persones de diversos col·lectius de la ciutat: Iaioflautes, el Casal Popular, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i d’altres.

 

La concentració es va desenvolupar amb absoluta tranquil·litat fins que, en acabar l’acte, tal i com recullen els informes dels Mossos d’Esquadra, el servei propi de seguretat dels dirigents del partit van decidir trencar el protocol prèviament establert i passar pel mig del grup de manifestants, fet que va provocar moments de desconcert i tensió i va posar en risc la seguretat de manifestants i vianants.

 

La reacció dels concentrats, en fer palès el seu enuig pel perill sobrevingut, va esdevenir ràpidament motiu de repressió desmesurada i desproporcionada, així com judicialment criminalitzada.

 

Arran de tots aquests fets, deu famílies vilanovines pateixen la vivència del llarg procés judicial que afecta els seus fills, imputats per faltes de danys, alteració de l’ordre públic, atemptat a l’autoritat; unes acusacions que podrien comportar anys de presó.

 

Atès que en aquest moment crucial de la nostra història les expectatives de canvi exigeixen noves maneres de fer per tal d’aconseguir un país radicalment democràtic i profundament compromès amb les persones i els seus drets.

 

Atesa la determinació de fer costat als nostres familiars i a totes aquelles persones, especialment als joves, que legítimament exerceixen el seu dret fonamental a expressar la dissidència.

 

Proposem al Ple de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú l’adopció del següent

 

ACORD

 

PRIMER.  COMPROMETRE’S com a Ajuntament a realitzar, i alhora DEMANAR a la Generalitat de Catalunya que realitzi un seguiment i control exhaustiu dels procediments i protocols dels cossos policials en les seves actuacions, tant individuals com col·lectives.

 

SEGON.  DEMANAR a les autoritats policials de les administracions locals, autonòmiques i estatals que aturin la repressió indiscriminada i arbitrària contra aquells sectors socials que lluiten per una societat més justa.

 

TERCER.  INSTAR al futur Parlament de Catalunya a que doni suoprt a la reivindicació d’amnistia per a les persones condemnades i la retirada dels càrrecs a les imputades per actes de dissidència i activisme polític.

 

QUART.  DEMANAR al Partit Popular de Catalunya que es retiri com a part acusatòria en els processos judicials a les persones imputades per aquests fets.

 

CINQUÈ.  TRASLLADAR aquests acords a la Generalitat de Catalunya, a la Fiscalia i als Tribunals que estiguin tramitant els processos judicials contra els encausats.”

MOCIÓ CONTRA LA LLEI 4/2015, DE 30 DE MARÇ, DE PROTECCIÓ DE LA SEGURETAT CIUTADANA.

 

Més de vint anys després de l’aprovació de la polèmica Llei de Seguretat Ciutadana 1/92, també denominada “Llei Corcuera”, que va tombar en gran part del seu articulat el Tribunal Constitucional, el Govern del PP ha sancionat, en la seva tònica de reformes regressives, una nova Llei que substitueix la ja criticable Llei del 92 i que va costar el càrrec de l’aleshores ministre de l’Interior socialista.

 

La nova Llei 4/2015, és un text redactat de forma paral·lela a la reforma del Codi Penal, també de caràcter restrictiu en drets i que ve a compensar l’eliminació de la majoria de les infraccions penals tipificades com a faltes, que amb la nova Llei de Seguretat Ciutadana passarien a considerar-se infraccions administratives de caràcter molt greu, greu o lleu.

 

La discrecionalitat que aquesta Llei atorga a l’administració a l’hora d’establir sancions, l’elevada quantia de les mateixes, que en el cas d’infraccions molt greus podrien arribar als 600.000 euros, i la fixació en la regulació de conductes habituals en les protestes ciutadanes defineixen aquesta Llei com la “Llei de la Por” o la “Llei Mordassa”.  S’habilita un procediment administratiu que legalitza la criminalització i la persecució de les mobilitzacions alhora que crea un instrument governamental per impossibilitar l’exercici de drets democràtics bàsics com ho són la llibertat d’expressió i de manifestació, que la Carta Magna recull com a drets fonamentals de les persones.

 

La norma tipifica noves figures sancionables, considerant com a tals els escarnis públics (a diferència de l’opinió fonamentada pel seu coneixement del president del Tribunal Suprem, Gonzalo Moliner, que va declarar que “no és possible dir a priori si un escarni és o no legal”), les concentracions davant el Congrés i el Senat o l’escalada en façanes oficials (com va ocórrer al Palau de les Corts).  Sanciona l’ús de caputxes en manifestacions, faculta la policia a establir “zones de seguretat” en perímetres urbans i habilita les forces i cossos de seguretat a retirar de forma expeditiva vehicles que taponen una via pública en cas que les persones concentrades desobeeixin l’ordre dels antiavalots de buidar la zona.  No es citen expressament, però tot indica que aquesta mesura pretén impedir accions de protesta pròpies del nostre territori nacional, com ho són les tractorades, les marxes de taxistes o de camioners.

 

Aquesta breu descripció d’algunes conductes que seran regulades per la Llei Mordassa ens indica que la norma en qüestió demostra la voluntat de l’actual Govern de l’Estat de tornar a situar la seguretat ciutadana en l’òrbita del vell concepte d’ordre públic, molt allunyat de la concepció democràtica i constitucional de la seguretat.

 

No és únicament la nostra opinió la reflectida en aquesta Moció, sinó que és el propi Consell d’Europa, institució encarregada de vetllar pel respecte als drets humans al continent, qui va qualificar el projecte de Llei com “altament problemàtica”.  Nils Muiznieks, el responsable del Consell en matèria de drets humans, dubta que “aquestes restriccions siguin necessàries en una societat democràtica” i creu que s’hauria de vetllar per la seguretat “sense interferir massa en la llibertat de reunió i de manifestació”.

 

És aquesta, doncs, una altra llei més que suposa una clara reculada social, un anacronisme constitucional, un concepte d’ordre públic desactualitzat i un clar atemptat contra els drets i llibertats democràtiques que són encotillades en procediments sancionadors que pretenen impedir la protesta, la crítica i la demostració cívica de desacord polític.

 

La democràcia és expressió i la seguretat ciutadana protecció de llibertats públiques, no pas les seves retallades.  El delicte es combat de forma integral: amb educació, amb la promoció d’una vida digna, amb l’eliminació de les diferències socials, amb bones polítiques de reinserció i amb unes institucions que treballin en la prevenció i la solució en l’arrel, no en el càstig.

 

En conclusió, aquesta és una Llei reiterativa a regular conductes que ja tipificava el codi penal i creadora d’un nou Estat policial, controlador i limitador de llibertats públiques i és inadmissible en un entorn europeu democràtic.

 

Per tots els motius aquí exposats demanem al Ple Municipal l’adopció del següent

ACORD

 

PRIMER. Exigir al Govern de l’Estat espanyol la retirada immediata de la Llei Orgànica 4/2015, de 30 de març, de Protecció de la Seguretat Ciutadana de forma pública.

 

SEGON. Sol·licitar a l’Estat la creació i celebració d’un debat consensuat entre totes les forces polítiques per l’elaboració d’un text que reguli la matèria de seguretat ciutadana, incloent-hi la reforma de la Llei 2/1986, de 13 de març, de Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, superada i obsoleta en molts dels seus aspectes, així com la Llei Orgànica general penitenciària.  Tot això té com a objectiu reformar amb caràcter integral tots aquells aspectes relacionats amb la seguretat, que hauran de conformar un ampli debat social enfocat no únicament des dels tradicionals aspectes reactius, sinó preventius i enfocant l’anàlisi del delicte i la seva contenció com un problema social que abasta variables socioeconòmiques i que requereix un ampli treball de caràcter transversal.

 

TERCER. Exigir la dimissió de l’actual Ministre de l’Interior, impulsor de la present Llei, els postulats de la qual són clarament preconstitucionals i són també inconcebibles en una democràcia, així com per la seva reiterada disposició de conculcar els drets humans a tenor de la disposició de la legalització de les anomenades “devolucions en calent” a les fronteres de Ceuta i Melilla, contràries a la normativa internacional i que tracten a les nostres fronteres de manera immoral i inhumana a nombrosos éssers humans que solament desitgen una vida millor.

 

QUART. Donar trasllat de l’acord del Ple Municipal al Govern de l’Estat i a tots els grups parlamentaris del Parlament de Catalunya i del Congrés dels Diputats.”