Fa anys que els moviments socials i les mateixes treballadores denuncien la falta recursos i de personal.

Des de fa temps els moviments per l’habitatge venen denunciant que existeix una situació d’emergència habitacional. Amb la pandèmia, en teoria s’havien suspès tots els desnonaments, i la moratòria arribaria fins el febrer d’aquest any, però això no és cert.

Durant els darrers mesos els desnonaments són una norma. En aquesta mateixa setmana tenim 3 desnonaments en 3 dies seguits, sense alternativa habitacional. Tots amb la mateixa dinàmica, i amb la demostració de la saturació del serveis socials i de la manca absoluta de polítiques d’habitatge.

Fa anys que els moviments socials i les mateixes treballadores denuncien la falta recursos i de personal. La resposta del govern municipal ha estat, per una banda, negar l’evidència i fer servir les treballadores com a escut, i per una altra no ha incrementat el personal ni els recursos a l’altura de les necessitats.

També han exigit que cal revisar el protocol per garantir les mesures de protecció per a aquelles llars vulnerables que s’enfrontin a un desnonament, sobretot aquelles amb persones dependents, menors i dones víctimes de violència masclista.

És urgent ampliar el parc, i és possible, ja sigui amb promoció pública (pròpia o amb cessió d’ús del sòl a entitats) o compra d’habitatge buit (per tempteig o forçosa).

No responses yet

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.