“La monarquia planteja qüestionaments per la seva naturalesa que tenen a veure amb la racionalitat”

 

Intervenció d’Enver Aznar en defensa de la reprovació del rei Felip VI, al ple de l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú

 

La història de la monarquia a Espanya és una història de corrupció, intrigues i repressió. És la història, també, d’una casa reial que ha estat expulsada en diverses ocasions per la porta del darrera i que ha tornat sempre col·lant-se per la finestra.

 

És la història d’una conxorxa amb la gran burgesia que s’ha repartit les riqueses del seu país, predicant alhora un fals patriotisme com a coartada per mantenir els seus negocis sobre les esquenes de les misèries d’un país i del poble treballador.

 

El seu patriotisme mai ha estat una privació per vendre el seu país a potències estrangeres, ni al capital internacional, ni per portar la guerra i la destrucció per abortar projectes d’alliberament del poble.

 

Una monarquia que, alhora, ha tingut en la burgesia catalana una base pel manteniment de la pau dels cementiris en una terra, com aquesta, que ha vist nèixer i crèixer grans mobilitzacions obreres i populars, i que ha provocat veritables terratrèmols que han sacsejat la política espanyola en moltes ocasions.

 

Tot i que aquesta moció no va sobre la història d’una dinastia i d’un règim monàrquic, la història ens serveix per conèixer d’on parteix tot, i el perquè de moltes de les qüestions que avui ens ocupen.

 

Avui vivim una revolució passiva, concepte encunyat per Gramsci per explicar aquells canvis significatius però no rupturistes ni progressius dels règims polítics, econòmics i socials que tenen com a objectiu la seva supervivència, que té en el rei Felip VI com a figura d’encaix. L’abdicació del rei Joan Carles I era necessària per mantenir un règim que supura corrupció per tots els poros, i que no es podia mantenir amb un monarca que era el màxim exponent d’aquesta.

 

Espanya va passar d’un monarca àmpliament qüestionat, a un monarca “preparat” i “jove”, que projectava una suposada imatge de modernitat, i que apartava de la Casa Reial les pomes podrides per la corrupció. Aquesta imatge ha caigut pel pes dels fets, i s’ha reformulat per la d’un rei que no té por a la mà dura per defensar un ordre constitucional que planteja multíples dubtes de legitimitat en el seu origen, per la por del soroll de sabres en la seva gestació, en el seu exercici, perquè al no convèncer necessita d’una repressió ferotge per a que es compleixi, i en la seva fi, perquè a l’hora de la veritat només serveix per defensar els interessos de les elits front a les necessitats de la majoria social.

 

Qüestions a banda, la mateixa monarquia en el seu origen i naturalesa ja planteja qüestionaments que tenen a veure amb la simple racionalitat. No és gens racional que el cap d’Estat d’una democràcia no sigui escollit democràticament, ja sigui per elecció directa o pel poder legislatiu en cada mandat, sinó que sigui escollit per fecundació, contravenint la mateixa constitució en quant a la igualtat de condicions de la ciutadania. Tampoc és racional que l’estabilitat de tot un Estat depengui d’una sola persona, o de l’estabilitat d’una família. En les repúbliques, per exemple, quan el Cap d’Estat representa un element d’inestabilitat, existeixen mecanismes per a la seva revocació.

 

Per tot això, considerem que és la tasca de totes les forces que es reclamen republicanes visibilitzar, ara que el CIS no pregunta sobre la monarquia, el grau de rebuig cap a la monarquia. Considerem que les mocions que es presentaran en molts ajuntaments, tot i que no deixen de ser simbòliques, serà una demostració que el republicanisme guanya terreny i que el qüestionament a la monarquia i al rei Felip VI no és una cosa d’independentistes, sinó dels demòcrates d’arreu de tot l’Estat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *