MOCIÓ PER DINAMITZAR L’ACTIVITAT DEL PORT DE VILANOVA I LA GELTRÚ COM UN DELS MOTORS DEL CREIXEMENT ECONÒMIC DE LA CIUTAT.

 

 

El port de Vilanova i la Geltrú va estar construït a l’any 1949, i des de llavors ha estat objecte de diverses ampliacions, la més important la prolongació del seu dic d’abric a l’any 1973.

 

Forma part del domini públic portuari adscrit a Ports de la Generalitat (zona Portuària Centre), entitat de dret públic adscrita a la Secretaria de territori i Mobilitat que depén del Departament de Territori i Sostenibilitat, creada segons la Llei 1/1998, de 17 d’abril, de Ports de Catalunya.

 

Durant molts anys ha sigut el port més important del litoral Català dels que són de domini de Ports de la Generalitat, essent el de major activitat econòmica i per tant, facturació; però hi ha prou amb analitzar les xifres dels últims 5 exercicis per observar que, si bé la facturació total del conjunt de tots els ports catalans ha crescut, el de Vilanova ha reduït progressivament la seva facturació, passant de sumar el 15% del total l’any 2010 al 11% el 2014, descendint al 2n lloc en volum de facturació, tant en l’any 2012, com el 2014.

 

D’acord amb les opinions que vam rebre de l’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf quan vam consultar sobre la possibilitat de revertir la situació, no hi ha capacitat de generar riquesa vinculada al Port de Vilanova i la Geltrú de cara al futur, ja que en 5 anys el port de Barcelona va multiplicar per 10 la seva capacitat i oferta a tots els nivells, la qual cosa ha deixat sense capacitat de resposta altres ports propers.

 

La legislació portuària a Espanya s’ha modificat repetides vegades en les últimes dècades. Per als ports anomenats d’Interès General, l’administració portuària està exercida pels organismes públics denominats autoritats portuàries, la coordinació dels quals es deixa en mans de l’organisme públic Ports de l’Estat.

 

La Llei 27/1992, de 24 de novembre, de Ports de l’Estat i de la Marina Mercant (LPEMM), modificada per Llei 62/1997, de 26 de desembre, distingeix entre els ports de titularitat autonòmica, que depenen del Govern de la comunitat autònoma on estan ubicats, i els ports de titularitat estatal, és a dir, els ports qualificats com d’interès general.

 

L’assumpció de competències portada a terme pels diferents Estatuts en matèria de ports ha estat diversa i ha evolucionat amb les reformes operades en els anys 1994, 1999 i els processos de reforma que vénen produint des de 2006. En aquest sentit, en tots els Estatuts de les Comunitats autònomes costaneres s’assumeix la competència exclusiva en relació als ports relacionats en l’Art. 148.1.6 de la Constitució Espanyola i als que no siguin d’interès general de l’Estat, delimitant en detall l’abast d’aquesta competència en l’Art . 140.1 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

 

En el cas dels ports de Barcelona i Tarragona, els dos ports d’Interès General de l’Estat localitzats a Catalunya, amb l’última reforma estatutària s’ha assumit la possibilitat de participar en la seva planificació i programació.

 

Ports de la Generalitat té personalitat jurídica i patrimoni propis, autonomia administrativa i econòmica i capacitat d’obrar per al compliment de les seves finalitats, però, si Catalunya ha aconseguit que l’Estat li doni la possibilitat d’intervenir en l’organització dels dos ports estatals del nostre territori, no és impensable apostar per aconseguir que la Generalitat permeti que el nostre municipi participi de les decisions que afecten al port que està davant de la nostra façana marítima.

 

En el nostre programa electoral, ens vam comprometre a estudiar els mecanismes necessaris per dinamitzar el port i aconseguir que redundi en beneficis per a l’economia local, mitjançant gestions amb Ports de la Generalitat perquè realitzi les actuacions pertinents o fins i tot reclamant les competències que actualment no es tenen sobre el port de la ciutat. Com que no som govern, traslladem la nostra proposta a aquest ple, per posar-lo sota la consideració de tots els grups municipals

 

Una nova estratègia per al Port podria convertir-lo en un motor més de l’economia de la ciutat, generant llocs de treball, afavorint la creació de noves empreses i posicionant la ciutat en el pla internacional des d’una fortalesa amb què comptem.

 

Treballar conjuntament seria beneficiós per a ambdues parts, així com aprofitar l’estudi comparatiu entre la nostra vila i altres ciutats, que va formar part de l’etapa de prospecció en l’elaboració del pla estratègic “VNG 2025”, sense dubtes pot servir-nos per trobar exemples reals i pròxims d’altres modalitats de gestió portuària, en ciutats que han decidit aprofitar la potència dels seus ports com a motor de l’economia local.

 

Per la necessitat de trobar fonts de treball sostenibles per a la nostra ciutat i territori, sabent que les estratègies que definiran el desenvolupament de l’activitat econòmica depenen tant dels recursos amb els que comptem com de la voluntat política de desenvolupar-los, demanen l’adopció per part del Ple Municipal dels següents acords:

 

PRIMER. El compromís ferm i decidit per part de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú perquè la inclusió del Port en Pla Estratègic d’Activitat Econòmica que s’està desenvolupant, no solament contempli la seva revaloració a nivell de paisatge urbà, atractiu turístic, lúdic-esportiu o com a clúster nàutic, sinó també el desplegament del conjunt de possibilitats que ofereix com a port comercial, pesquer i fins i tot la possibilitat de desenvolupar el transport de passatgers, com una de les potencials fonts de creixement, treball i consolidació econòmica per a la nostra ciutat i la comarca de la qual és capital

 

SEGON. Realitzar les gestions necessàries davant Ports de la Generalitat perquè es faci ressò de la inclusió del Port en el Pla Estratègic VNG 2025 i realitzi les modificacions que es considerin necessàries en el Pla Especial del Port, redactat en any 2006, per adaptar-lo als nous requeriments

 

TERCER. En el cas que Ports de la Generalitat no tingués la disposició de modificar el seu pla per al port, negociar amb aquest organisme la modificació del sistema de gestió, mitjançant l’atorgament de les competències necessàries al Municipi, perquè l’Ajuntament pugui assumir-les o bé proposar la formació d’un organisme co-participat per tots dos que pugui dur endavant aquesta missió.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *