MOCIÓ EN RELACIÓ A LA IGUALTAT DE DRETS ENTRE TREBALLADORES QUE PRESTEN SERVEIS A L’ADMINISTRACIÓ EN EL MARC DE LA LLUITA CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA.

 

 

El 8 de març, Dia Internacional de la Dona treballadora, ha de significar un pas endavant en la lluita contra la violència masclista i en l’avanç dels drets de les dones treballadores.

 

En primer lloc, partim de la idea que després de la violència masclista es troben les desigualtats.  El repunt de dones assassinades que estem vivint des de fa mesos té a veure amb l’augment d’aquestes desigualtats: les retallades en serveis públics on les dones som el gruix de les seves treballadores i beneficiàries, la degradació de les condicions laborals per la pressió a la baixa de la desocupació i les últimes reformes laborals, les dificultats i retallades per accedir a ajudes socials, prestacions, pensions, etc.  Tot això sense oblidar les retallades en mesures d’igualtat  i específiques contra la violència masclista.  L’augment de la pobresa i de les desigualtats de la crisi afecta en major mesura els qui patien una pitjor situació de partida.  Després de 7 anys de crisi ens situem en un 8 de març de l’any 2016, on les dones s’incorporen al mercat laboral de forma forçada davant la falta d’ingressos, on la subocupació i la feminització van de la mà, on s’intensifica el treball de cures per a les dones (esmorteint les retallades en dependència, atenció a la infància, etc.) i on es mantenen i agreugen les desigualtats preexistents (contractes parcials, sostre de cristall, segregació horitzontal, bretxa salarial, règim especial per a treballadores domèstiques…).

 

En segon lloc, la xifra de dones assassinades per violència masclista és només la punta d’un iceberg.  Sabem que la transversalitat, la interseccionalitat i l’especificitat han de ser els criteris que guiïn la nostra actuació.  La volència s’expressa en allò quotidià i en tots els àmbits: laboral, representació política, participació, relacions personals, educació, cultura… Així ve reconegut per les diferents legislacions a nivell internacional, estatal, autonòmic i així es recull en els principis que han de guiar l’actuació en matèria d’igualtat.

 

En tercer lloc, aquest 8 de març ha de servir per visualitzar la problemàtica de les treballadores de subcontractes i de serveis externalitzats.  Com a administració pública contractem serveis que en bona part són realitzats per treballadores que engrosseixen les files dels sectors més feminitzats, més precaris i més invisibles.  No podem mirar cap a un altre costat, diferenciant en drets, igualtat i dignitat per a les unes i les altres, segons la seva relació laboral amb l’administració.  Les persones que netegen els nostres edificis no poden ser treballadores de segona.  Som responsables d’aquesta realitat com la part contractant i com a govern compromès amb la conquesta de la igualtat com a pilar fonamental de la democràcia.  La igualtat comença a casa.

 

En quart lloc, la incorporació de la dona al treball s’ha realitzat sense que hi hagi hagut un canvi en el repartiment de tasques a casa i de cures, essent aquesta la causa que les dones estiguin en una posició de desigualtat mentre que el seu paper social segueix lligat a les cures.  La conciliació s’ha salvat amb contractes parcials que no han fet sinó perpetuar aquests rols i que a més han precaritzat l’ocupació femenina.  Si la base de la igualtat entre dones i homes és la independència econòmica, així com un repartiment igualitari de les tasques, hem d’actuar en conseqüència.  No basten les bones paraules sense articular recursos i actuacions per avançar cap a la igualtat real.

 

És per això que proposem al Ple municipal l’adopció del següent acord, afirmant que el compromís per a l’eradicació de la violència masclista i la conquesta de la igualtat passa per:

 

ACORD

 

PRIMER.  Reconèixer la nostra responsabilitat com a administració pel que fa a les condicions laborals de les treballadores de serveis externalitzats, subcontractats, en compliment del principi del dret a la igualtat i a la no discriminació, vetllant pels seus drets laborals.

 

 

SEGON. Estudiar la possibilitat de recuperació dels serveis externalitzats/ subcontractats, establint com a mesura la revisió dels contractes establerts i condicionar l’adjudicació a criteris d’igualtat i compliment de drets laborals, així com establir accions positives per superar la discriminació laboral que implica la feminització dels sectors laborals amb més precarietat i menor retribució salarial.

 

TERCER.  Potenciar les iniciatives d’autogestió i economia social en aquests serveis, a través de clàusules socials en els plecs de condicions i desenvolupant mesures per al foment d’aquestes iniciatives que passarien per la formació, l’assessorament i les ajudes econòmiques.

 

QUART.  Garantir l’atenció a les necessitats i drets de cures de la ciutadania, especialment en persones dependents i en la infància, encaminant-nos cap a una recuperació pública d’aquests serveis sota la idea de la responsabilitat social de les tasques de cures com a base per a una incorporació de la dona al mercat laboral en condicions d’igualtat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *