El ple aprova iniciar els treballs per regular els habitatges d’ús turístic.

S’acorda treballar-ne la regulació en la Comissió del POUM

El Ple del 5 de febrer va començar amb 9 punts de propaganda del govern, aprofitant els punts de donar compte per presentar plans d’acció sense cap actuació concreta. A banda d’aquest inici, el ple va tenir com a punt principal la pujada de les tarifes d’aigua, per tal d’assumir l’increment fixat per Aigües Ter Llobregat, principal subministradora de la Companyia d’Aigües de Vilanova. Sobre aquesta qüestió, el portaveu de Som VNG Enver Aznar va considerar que calia fer memòria sobre que havia passat amb ATLL, privatitzada l’any 2012 per Convergència i que just aquell any va pujar les tarifes un 40%. Per una altra banda, el regidor de la candidatura va qualificar de “tarifazo” la pujada del 11,88% d’enguany, assegurant que una vegada més “els interessos del capital privat estan per sobre del generals, i sobretot pel que fa als interessos de les ciutats i els municipis”. Tot i la crítica a aquesta forta pujada, Enver Aznar va expressar que “votar en contra, suposaria un forat als comptes de la nostra companyia pública”, ja que la companyia municipal depèn en un 95% de l’aigua que subministra ATLL. Per tant, per responsabilitat i coherència amb la defensa de la gestió pública dels bens comuns, Som VNG es va abstenir. Així mateix, va fer una crida a unir-se a les veus crítiques amb la pujada i sumar-se a iniciatives com l’Associació Catalana de Municipis per la Gestió Pública de l’Aigua, per fer força amb altres municipis.

En l’apartat de mocions, Som VNG va presentar conjuntament amb la regidora Ariadna Llorens, el regidor David Montes i el grup municipal d’ERC, una proposta per començar a treballar en la regulació dels habitatges d’ús turístic. La regidora Deborah Zimmerman, va alertar que aquest tipus d’allotjament, tot i presentar grans avantatges pel turisme familiar, comporta una sèrie de perills importants en no estar regulat. També va assenyalar que, tot i que la situació a la nostra ciutat no és tan greu com la de Barcelona, cal actuar abans que sigui massa tard. Per tant, la proposta que es portava a debat amb aquesta moció tenia l’objectiu de “regular el potencial creixement que aquesta activitat té a la ciutat, evitant concentracions excessives i totes les conseqüències negatives que se’n deriven del descontrol d’un mercat, que tendeix a l’especulació i a les pràctiques abusives”. Els treballs per elaborar aquesta normativa es realitzaran principalment en la comissió del POUM, després d’arribar a un acord amb el govern en el mateix ple.

Finalment, el grup municipal de Som VNG va denunciar la demagògia d’alguns regidors, que es dediquen a presentar mocions sobre temes sensibles per instrumentalitzar col·lectius vulnerables només amb interessos partidistes, sense plantejar cap proposta concreta  en les mocions que presenten, així com la reiteració en presentar com a noves propostes accions que ja es realitzen. De la mateixa manera, va criticar la costum de presentar mocions sobre qüestions que s’han de treballar en comissions informatives o plantejar com un prec, amb l’objectiu d’obtenir el minut de glòria davant les càmeres, empobrint el nivell de debat polític que hauria de tenir el ple.

MOCIÓ SOBRE LES TITULITZACIONS DE LES HIPOTEQUES I ELS DESNONAMENTS QUE PROMOUEN ELS BANCS EXECUTANT HIPOTEQUES QUE VAN SER TRANSFERIDES A FONS DE TITULITZACIÓ.

Grups Municipals de la CUP i SOM VNG

El procés de titulització es va iniciar a Espanya amb la Llei sobre Règim de Societats i Fons de Titulizació Hipotecària (Llei 19/1992, de 7 de juliol) i va aconseguir el seu major auge l’any 2007, any en el qual les titulitzacions van sumar al voltant de 140.000 milions d’euros.

 

Com a conseqüència del procés de titulització que bancs i caixes han aplicat a tot tipus de crèdits, especialment a les hipoteques, s’ha generat una greu confusió i, per tant, absoluta indefensió per part dels hipotecats.

 

Les titulitzacions són processos que suposen la sortida del patrimoni de l’entitat bancària dels crèdits signats entre ells i els seus clients. A través dels mecanismes financers els bancs transfereixen aquests préstecs hipotecaris, però segueixen actuant com a titulars dels mateixos, tant en la seva relació amb els clients com en via judicial.  Titulitzar és una forma de finançament que suposa la transmissió dels drets de crèdit a tercers, amb tots els riscos per als inversors, però són les entitats financeres que van subscriure l’escriptura de préstec hipotecari les que inicien execucions hipotecàries com si fossin la part creditora de la relació contractual, mancant, no obstant, de legitimació
activa per a això. Assumeixen una aparença de legalitat, com és la inscripció registral, però hi ha una manca de validesa quan ja s’ha transmès el crèdit. La funció dels bancs o caixes ha passat a ser la de mers administradors dels cobraments que origina el préstec, tal com consta en els fullets d’emissió: cobrar quotes mensuals i transferir-les al fons de titulització, obviant que el nou creditor és el titular del bo.

 

Així mateix, la Llei permet que no hi hagi publicitat registral sobre la transferència d’aquestes inscripcions en el registre de la propietat, en mancar els fons de titulitzacions de personalitat jurídica, extrem que han utilitzat les entitats financeres per ocultar aquesta dada, que malgrat ser absolutament real és difícil de demostrar per l’opacitat de la tramitació d’aquest procediment, de manera que simulen continuar sent els legítims creditors dels préstecs, així com inicien en el seu propi nom els procediments d’execució
hipotecària.

 

Al març del 2015 el Director del Departament de Conducta de Mercat i Reclamacions del Banc d’Espanya, va manifestar “que la titulització és un procés financer per mitjà del qual es transformen uns actius líquids (crèdits/préstecs) en títols o valors negociables, mitjançant la seva cessió a un fons de titulització, qui al seu torn emet uns bons de titulització per a la seva col·locació entre inversors institucionals. D’aquesta manera, les entitats venen tot o part dels seus riscos per obtenir un finançament amb les quals seguir desenvolupant el seu negoci sense necessitat d’emprar altres vies, com a ampliacions de capital. De conformitat amb la Llei 19/1992, sobre règim de societats i fons d’inversió immobiliària i sobre fons de titulització hipotecària, la titulització d’un préstec suposa que l’entitat que va concedir el mateix deixa de ser la creditora del préstec, encara que conservi per Llei la titularitat registral i segueixi mantenint, excepte pacte en contrari, la seva administració…”.
També al març de 2015, el dia 6, el Jutjat de Primera Instància nº 1 de Fuenlabrada va acordar deixar sense efecte una execució hipotecària despatxada, considerant la falta del legitimació de l’entitat financera executant que va alienar el crèdit a un fons de titulització.


Així mateix, el Jutjat de Primera Instància número 6 de Còrdova, va suspendre a l’octubre del 2015 un procediment d’execució fins a conèixer la titularitat del préstec. Igual ocorre amb dos procediments més en el Jutjat d’Instància número 2 de Puente Genil.

 

S’ha obert, doncs, una nova via de defensa davant els procediments d’execució hipotecària que segueixen amenaçant de desnonament a famílies que no poden fer front a les quotes de la hipoteca; però aquestes famílies, per poder disposar d’aquesta defensa, necessiten conèixer si la seva hipoteca
va ser titulitzada o no, i necessiten que jutges, autoritats i la societat en general sàpiga el que passa en tot aquest assumpte, tan lligat a la bombolla immobiliària d’ahir i a l’emergència habitacional d’avui.

 

És per tot això aquí exposat que proposem al Ple Municipal l’adopció del següent

ACORD:

 

PRIMER. Exigir a la Comisión Nacional del Mercado de Valores que funcioni al més aviat possible com un veritable registre públic, organitzant els fulls, escriptures i annexos d’actius titulitzats a fi de poder oferir a les famílies afectades de forma clara i accessible la informació i certificació de si la seva hipoteca ha estat titulitzada i en quin fons.

 

SEGON. Sol·licitar a les entitats financeres que publiquin al seu web, al costat del full i l’escriptura de constitució del fons, la relació d’actius que componen aquest fons de titulització.

 

TERCER. Pregar al Jutge Degà que promogui la suspensió dels procediments d’execució fins que cada entitat financera remeti certificació de si el préstec a executar ha estat titulitzat o no.

 

QUART. Enviar còpia d’aquesta moció a les oficines centrals de les entitats financeres amb sucursals a la nostra ciutat, Parlament de Catalunya, formacions polítiques, sindicats, associacions veïnals i plataformes contra els
desnonaments i per la defensa del dret a l’habitatge digne.

 

CINQUÈ. Incloure a la pàgina web municipal un apartat amb informació sobre el problema de les titulitzacions, orientacions perquè el consumidor pugui saber si el seu préstec hipotecari ha estat titulitzat o no per la seva entitat financera i les mesures d’actuació i protecció.”

MOCIÓ PER EXIGIR UNA NOVA LLEI REGULADORA DEL DRET A L’HABITATGE QUE GARANTEIXI LES MESURES DE MÍNIMS PER FER FRONT A L’EMERGÈNCIA HABITACIONAL.

 

 

L’actual crisi econòmica i l’augment de l’atur ha impactat de manera dramàtica en la vida de milers de persones que degut a les dificultats econòmiques sobrevingudes no poden cobrir les seves necessitats més bàsiques. Aquesta situació ha provocat que moltes famílies no puguin fer front a les quotes hipotecàries o de lloguer del seu habitatge habitual. Això s’ha traduït en milers de desnonaments a tot l’Estat espanyol i que milers de persones hagin vist vulnerat el seu dret a un habitatge digne, havent d’afrontar situacions de gran vulnerabilitat, precarietat extrema, pobresa i exclusió social, econòmica i residencial.

 

Segons dades del Consell General del Poder Judicial, des del 2007 fins el primer trimestre del 2015 s’han produït a l’Estat espanyol 624.690 execucions hipotecaries, 8.178 en el primer trimestre de 2015. A aquestes alarmants xifres cal afegir l’augment de les dificultats per fer front al pagament del lloguer que cada vegada afecta a més persones. El Consell esmentat ha comptabilitzat la preocupant xifra de 397.954 desnonaments des de l’inici de la crisi al 2007 fins el primer trimestre de 2015 i només en el primer trimestre de 2015 s’han executat 9.917 desnonaments.

 

Ens trobem davant d’una situació d’emergència i vulnerabilitat habitacional que s’incrementa per l’existència d’un mercat de lloguer escàs, car i especulatiu i per la manca d’un parc públic d’habitatges socials que representa menys d’un 2% de l’habitatge construït. Aquesta situació constitueix una anomalia en el context europeu. A més, com denuncia l’informe “Emergència habitacional a l’Estat espanyol”, elaborat per l’Observatori DESC i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), aquesta situació empitjora pel fet de que l’Estat espanyol és el país d’Europa amb més habitatge buit, un 13,7% del parc total (3 milions i mig de pisos buits segons el cens estatal d’habitatge de 2011).

 

El context aquí exposat de vulnerabilitat i emergència en que es troba gran part de la població s’està traduint també en un significatiu augment de les ocupacions pacífiques de vivendes: una forma de fer efectiu el dret a l’habitatge que augmenta el grau de vulnerabilitat social de qui s’ha vist obligat a aquesta forma d’accés a l’habitatge.

 

També resulta alarmant l’increment de persones afectades per la pobresa energètica, entesa com la dificultat per poder fer front al pagament de factures dels subministres bàsics d’electricitat, aigua i gas. Els preus d’accés i consum d’aquests subministraments han crescut de forma exponencial i s’han tornat inassequibles per una part important de la ciutadania. Aquesta situació d’emergència social que pateixen les persones en situació de vulnerabilitat contrasta de forma aclaparadora amb els ingents beneficis obtinguts per les entitats financeres i les empreses subministradores.

 

La Declaració Universal de Drets Humans (article 25) i el Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals (article 11) estableix “el dret de tota persona a un nivell de vida adequat per a sí mateixa i la seva família, incloent l’alimentació, vestit i habitatge adients, i a una millora continuada de les condicions d’existència. Els Estats prendran mesures apropiades per assegurar l’efectivitat d’aquest dret…”.

En el marc jurídic nacional, l’article 47 CE estableix el dret a un habitatge digne i adequat així com el deure dels poders públics de promoure les condicions necessàries i les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, i l’article 33 declara la funció social de l’habitatge.

L’article 267 del Tractat de la Unió Europea declara la primacia del Dret Comunitari (STJUE 9/3/1978, Assumpte 106/77 cas Simmenthal) que desplaça al Dret Nacional (art. 93 CE, cessió competències en relació a l’art. 96 CE, els tractats internacionals celebrats formaran part de l’ordenament intern).

En relació al que s’ha exposat amb anterioritat i concretant en l’àmbit que ens ocupa, la regulació del procediment d’execució hipotecaria en l’actual Llei d’Enjudiciament Civil infringeix la normativa comunitària. Aquesta legislació és, per tant, il·legal al ser d’obligat compliment pel jutge nacional, i pateix d’un vici radical que determina la seva nul·litat de ple dret. En aquest sentit s’han manifestat reiteradament diferents sentències del Tribunal de Justícia del Unió Europea (Cas Aziz, cas Sanchez Morcillo i cas Monika Kusionova).

 

El passat mes de juliol de 2014 es va presentar a Catalunya una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) promoguda per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC, recollint així un clamor de la ciutadania preocupada per la situació alarmant d’emergència habitacional.

 

Aquesta ILP és avui una realitat. El passat 29 de juliol de 2015, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 24/2015 de mesures urgents per fer front a l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. Aquesta victòria a l’àmbit autonòmic demostra que fer efectiu el dret a l’habitatge és una qüestió merament de voluntat política.

 

Davant les properes eleccions generals, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca ha fet pública una sèrie de mesures de mínims que considera necessari i imprescindible incloure en una futura Llei reguladora del Dret a l’Habitatge. Aquestes mesures impliquen reformes profundes i valentes però alhora factibles, ja que en la seva majoria estan recollides a la Llei 24/2015 aprovada a Catalunya.

 

La situació anteriorment descrita aconsella l’aprovació de la present moció:

 

EL PLE DE L’AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ DÓNA SUPORT A LES PROPOSTES PRESENTADES PER LA PLATAFORMA D’AFECTATS PER LA HIPOTECA I CONSIDERA NECESSARI INCLOURE LES SEGÜENTS MESURES EN UNA LLEI REGULADORA DEL DRET A L’HABITATGE:

 

  1. Mesures de segona oportunitat
  • Dació en pagament retroactiu i condonació del deute (modificació de la Llei Hipotecaria i la Llei d’Enjucidiciament Civil).
  • Eliminació automàtica per part de les entitats bancàries i sense prèvia petició del titular de les clàusules declarades abusives per les Sentències del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea.
  • No es podrà executar l’habitatge únic i habitual tant dels titulars com dels avaladors per exigir la seva responsabilitat, amb la finalitat de considerar l’habitatge habitual com un bé inembargable.
  • Eliminació de tots els requisits restrictius per accedir a la moratòria de desnonaments i al Codi de Guindos, excepte habitatge habitual, deutor/a de bona fe i carència de recursos.
  1. Lloguer digne
  • La regulació del lloguer en favor de la part més dèbil dels contractes d’arrendament: els inquilins. Introduir mecanismes de seguretat en la tinença, estabilitat en la renta i allargant el termini mínim de duració del lloguer, com a mínim fins els 5 anys. Quan l’arrendatari pertanyi a un col·lectiu especialment vulnerable es produirà una pròrroga automàtica del contracte de lloguer si així ho manifesta, que serà obligat quan l’arrendador sigui un banc o un gran propietari d’habitatges.
  1. Habitatge garantit
  • Les entitats bancàries garantiran un lloguer social per a les persones deutores de bona fe i les seves unitats familiars que, havent cedit el seu habitatge únic i habitual en dació en pagament no disposin d’alternativa habitacional.
  • Els grans tenedors d’habitatge, especialment les entitats financeres i filials immobiliàries, fons voltors, entitats de gestió d’actius (incloent els procedents de la reestructuració bancària i entitats immobiliàries), garantiran un lloguer social per les persones i unitats familiars en situació de vulnerabilitat que no poden fer front al pagament del seu habitatge i no disposin d’alternativa habitacional.   
  • Les persones i unitats familiars en situació de vulnerabilitat que no puguin fer front al pagament del lloguer dels seus habitatges obtindran ajudes que els garanteixin evitar el desnonament.
  • En cap cas es podrà realitzar el desnonament o desallotjament de persones en situació de vulnerabilitat, ja sigui per impagament de lloguer o ocupació en precari motivada per la manca d’habitatge, sense que l’administració competent garanteixi un reallotjament adequat.
  • En el cas que es dugui a terme el lloguer social en un habitatge diferent al que resideix la persona o família en situació de vulnerabilitat, aquest reallotjament es produirà a la zona on aquestes tinguin les seves xarxes vitals i socials.
  • Creació d’un parc públic d’habitatges a través de la mobilització de pisos buits en mans d’entitats financeres i filials immobiliàries, fons voltors, entitats de gestió d’actius (incloent els procedents de la reestructuració bancària i entitats immobiliàries). L’administració regularà per Llei els mecanismes que possibilitin aquesta mobilització.
  • En totes aquestes mesures, el preu a pagar en concepte de lloguer social no superarà el 30% dels ingressos de la unitat familiar, incloses les despeses dels subministres, d’acord amb els estàndards de Nacions Unides, sempre i quan els ingressos familiars superin el salari mínim professional de 648.600€, en cas contrari el preu a pagar en concepte de lloguer serà del 10% dels ingressos i el pagament dels subministres seran assumits per les empreses subministradores, tal i com exposem al punt següent d’aquesta moció.
  1. Subministraments bàsics
  • Impedir els talls de subministres bàsics d’aigua, llum i gas de les persones i unitats familiars en situació de vulnerabilitat.
  • El pagament dels subministraments bàsics per les famílies en aquesta situació es farà d’acord a la capacitat adquisitiva de la unitat familiar, sempre respectant els estàndards de Nacions Unides.
  • Els costos associats a garantir aquest dret i el deute acumulat que no pugui ser cobert per les persones o unitats familiars vulnerables seran assumits per les empreses subministradores.
  1. Creació d’un Observatori de l’Habitatge

Aquest Observatori estarà format per representants de les institucions i de la societat civil. Aquest observatori serà l’encarregat d’investigar i analitzar la situació de l’habitatge a España. Entre les seves funcions estarien fer censos periòdics d’habitatges buits, fer el seguiment de les polítiques públiques, elaborar informes; comptaria amb capacitats no només consultives sinó també de control, seguiment, denuncia, executives i de proposta legislativa.

MOCIÓ PER A L’INCREMENT DELS RECURSOS ECONÒMICS I HUMANS DESTINATS A UN DESENVOLUPAMENT EFECTIU I SUFICIENT DEL “PLA LOCAL DE L’HABITATGE DE VILANOVA I LA GELTRÚ 2013-2018”, I PER UN NOU “ESTUDI D’ANÀLISI I DIAGNOSI DE L’HABITATGE A VILANOVA I LA GELTRÚ

Vilanova i la Geltrú pateix un greu problema d’habitatge en el que nombroses famílies en situació de risc es veuen obligades per mandat legal a abandonar les vivendes on han residit durant anys, el seu sostre, que forma part també del sostre que sosté la societat vilanovina.

 

Tal i com es pot percebre per part de tota la població de la ciutat, l’Ajuntament ha desatès aquesta problemàtica. Nombroses mobilitzacions per part de diverses entitats per impedir desnonaments i la solidaritat ciutadana dels funcionaris de justícia, entre d’altres actors implicats que treballen a Vilanova i la Geltrú amb motiu de la passivitat del govern municipal, requereixen un gir social en la política de l’Ajuntament que comenci per l’habitatge.

 

Celebrem que tots els partits i candidatures incloguin dins el seu programa electoral la solució a la greu problemàtica de l’habitatge. Instem en aquesta moció a la seva solució inclusiva.

 

El “Pla Local de l’Habitatge de Vilanova i la Geltrú 2013-2018”, aprovat en Ple l’1 de juliol del 2013, ha demostrat ser ineficaç i insuficient. És més, es pot entendre aquest fracàs si tenim en compte que aquest Pla es va basar en un “Estudi d’Anàlisi i Diagnosi de l’Habitatge a Vilanova i la Geltrú” elaborat al novembre del 2010. No cal que ens estenguem explicant que, òbviament, la conjuntura pel que fa a la vivenda ha canviat i ho ha fet a pitjor.

 

Per tots aquests motius es proposa al Ple Municipal l’adopció del següent

 

ACORD

 

PRIMER. L’elaboració d’un nou i actualitzat Estudi d’Anàlisi i Diagnosi de l’Habitatge a Vilanova i la Geltrú abans que finalitzi el present any 2015, amb la participació de tots els grups municipals que s’hi vulguin adherir i també de totes les entitats, sindicats de treballadors/ores i moviments socials de defensa de la vivenda que ho demanin.

 

SEGON. El compromís ferm i decidit per part de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú d’elaborar un nou Pla Local d’Habitatge, amb la participació de tots els grups municipals que s’hi vulguin adherir i també de totes les entitats, sindicats de treballadors i treballadores i moviments socials de defensa de la vivenda que ho demanin.

 

TERCER. Un increment del pressupost i dels recursos humans destinats a un desenvolupament efectiu i suficient del Pla Local de l’Habitatge de Vilanova i la Geltrú 2013-2018, a l’espera d’un nou Pla més efectiu. Aquest increment ha de permetre cobrir l’import dels lloguers d’aquelles persones que no ho puguin fer per estar en una situació de risc d’exclusió social mentre es cerca una solució.

 

QUART. La investigació i l’elaboració d’una llista amb els 50 casos més urgents de persones que estan a punt de perdre una vivenda per incapacitat de pagament, amb l’objectiu que l’Ajuntament pugui cobrir aquest pagament mentre es cerca una solució digna.

 

CINQUÈ. El compromís ferm i decidit de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú de posicionar-se al costat dels seus habitants negant-se a treballar amb entitats financeres que hagin ordenat desnonaments.