MOCIÓ EN RELACIÓ A LA IGUALTAT DE DRETS ENTRE TREBALLADORES QUE PRESTEN SERVEIS A L’ADMINISTRACIÓ EN EL MARC DE LA LLUITA CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA.

 

 

El 8 de març, Dia Internacional de la Dona treballadora, ha de significar un pas endavant en la lluita contra la violència masclista i en l’avanç dels drets de les dones treballadores.

 

En primer lloc, partim de la idea que després de la violència masclista es troben les desigualtats.  El repunt de dones assassinades que estem vivint des de fa mesos té a veure amb l’augment d’aquestes desigualtats: les retallades en serveis públics on les dones som el gruix de les seves treballadores i beneficiàries, la degradació de les condicions laborals per la pressió a la baixa de la desocupació i les últimes reformes laborals, les dificultats i retallades per accedir a ajudes socials, prestacions, pensions, etc.  Tot això sense oblidar les retallades en mesures d’igualtat  i específiques contra la violència masclista.  L’augment de la pobresa i de les desigualtats de la crisi afecta en major mesura els qui patien una pitjor situació de partida.  Després de 7 anys de crisi ens situem en un 8 de març de l’any 2016, on les dones s’incorporen al mercat laboral de forma forçada davant la falta d’ingressos, on la subocupació i la feminització van de la mà, on s’intensifica el treball de cures per a les dones (esmorteint les retallades en dependència, atenció a la infància, etc.) i on es mantenen i agreugen les desigualtats preexistents (contractes parcials, sostre de cristall, segregació horitzontal, bretxa salarial, règim especial per a treballadores domèstiques…).

 

En segon lloc, la xifra de dones assassinades per violència masclista és només la punta d’un iceberg.  Sabem que la transversalitat, la interseccionalitat i l’especificitat han de ser els criteris que guiïn la nostra actuació.  La volència s’expressa en allò quotidià i en tots els àmbits: laboral, representació política, participació, relacions personals, educació, cultura… Així ve reconegut per les diferents legislacions a nivell internacional, estatal, autonòmic i així es recull en els principis que han de guiar l’actuació en matèria d’igualtat.

 

En tercer lloc, aquest 8 de març ha de servir per visualitzar la problemàtica de les treballadores de subcontractes i de serveis externalitzats.  Com a administració pública contractem serveis que en bona part són realitzats per treballadores que engrosseixen les files dels sectors més feminitzats, més precaris i més invisibles.  No podem mirar cap a un altre costat, diferenciant en drets, igualtat i dignitat per a les unes i les altres, segons la seva relació laboral amb l’administració.  Les persones que netegen els nostres edificis no poden ser treballadores de segona.  Som responsables d’aquesta realitat com la part contractant i com a govern compromès amb la conquesta de la igualtat com a pilar fonamental de la democràcia.  La igualtat comença a casa.

 

En quart lloc, la incorporació de la dona al treball s’ha realitzat sense que hi hagi hagut un canvi en el repartiment de tasques a casa i de cures, essent aquesta la causa que les dones estiguin en una posició de desigualtat mentre que el seu paper social segueix lligat a les cures.  La conciliació s’ha salvat amb contractes parcials que no han fet sinó perpetuar aquests rols i que a més han precaritzat l’ocupació femenina.  Si la base de la igualtat entre dones i homes és la independència econòmica, així com un repartiment igualitari de les tasques, hem d’actuar en conseqüència.  No basten les bones paraules sense articular recursos i actuacions per avançar cap a la igualtat real.

 

És per això que proposem al Ple municipal l’adopció del següent acord, afirmant que el compromís per a l’eradicació de la violència masclista i la conquesta de la igualtat passa per:

 

ACORD

 

PRIMER.  Reconèixer la nostra responsabilitat com a administració pel que fa a les condicions laborals de les treballadores de serveis externalitzats, subcontractats, en compliment del principi del dret a la igualtat i a la no discriminació, vetllant pels seus drets laborals.

 

 

SEGON. Estudiar la possibilitat de recuperació dels serveis externalitzats/ subcontractats, establint com a mesura la revisió dels contractes establerts i condicionar l’adjudicació a criteris d’igualtat i compliment de drets laborals, així com establir accions positives per superar la discriminació laboral que implica la feminització dels sectors laborals amb més precarietat i menor retribució salarial.

 

TERCER.  Potenciar les iniciatives d’autogestió i economia social en aquests serveis, a través de clàusules socials en els plecs de condicions i desenvolupant mesures per al foment d’aquestes iniciatives que passarien per la formació, l’assessorament i les ajudes econòmiques.

 

QUART.  Garantir l’atenció a les necessitats i drets de cures de la ciutadania, especialment en persones dependents i en la infància, encaminant-nos cap a una recuperació pública d’aquests serveis sota la idea de la responsabilitat social de les tasques de cures com a base per a una incorporació de la dona al mercat laboral en condicions d’igualtat.

MOCIÓ AMB MOTIU DE LA MARXA ESTATAL CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA.

 

 

El dia 7 de novembre de 2015 confluirem a Madrid milers de persones d’arreu de l’Estat convocades pel Moviment Feminista per manifestar-nos contra la violència masclista. Totes les persones i entitats, especialment les públiques, estem cridades no només a manifestar-nos i contribuir a aquesta acció ciutadana, sinó també a reactivar i millorar la prevenció i la resposta a la persistència de la violència masclista feta evident als casos gravíssims de l’estiu del present any 2015, 10 anys després de la Ley Integral contra la Violencia de Género del 2004, de les nombroses lleis autonòmiques i un any després de la ratificació del Conveni d’Istambul (BOE 6/6/2014). Aquestes lleis i directrius s’incompleixen substancialment pel que fa a la prevenció en l’àmbit educatiu, que només dóna protecció laboral o econòmica a l’1% de les 126.742 denunciants, o de vivenda, mentre augmenta la desigualtat: el caldo de cultiu de la violència.

 

Els ajuntaments, com la institució més propera a la ciutadania, som imprescindibles en la lluita per a la prevenció i l’atenció social, jurídica i psicològica que estableix l’article 19 de la Llei estatal de 2004 ja esmentada. No obstant això, l’article 27.3.c) de la Llei de règim local, reformat per la Llei 27/2013, diu que els ajuntaments només podran prestar serveis socials, de promoció de la igualtat d’oportunitats i de prevenció de la violència contra la dona per delegació de l’Estat o de la Comunitat Autònoma finançada al 100%, que en absolut cobreixen els 6 milions de la partida 45 del Programa 232C de Violència de Gènere en el Projecte de Pressupostos de l’Estat 2016. 


És per tots els motius exposats que aquest Ajuntament acorda: 

 

PRIMER. Col·locar el 7 de novembre de 2015 a la façana de l’Ajuntament una pancarta violeta amb el lema ‘Contra les Violències Masclistes’ i promoure la participació ciutadana a la Marxa Contra la Violència Masclista del mateix dia.

 

SEGON. Col·locar igualment cada any la pancarta amb el mateix missatge el dia 25 de novembre, conegut com el “Dia internacional contra la violència cap a les dones”. 

 

TERCER. Sostenir tots els dies de l’any, tots els anys, els recursos personals, materials i polítics necessaris i suficients per la igualtat i per la prevenció i atenció jurídica, social i psicològica a les víctimes de violència masclista, complint l’art. 19 de la Llei Orgànica 1/2004, establint un sistema estable de finançament estatal, autonòmica i local a llarg termini.

 

QUART. Atenció estable i de qualitat, en condicions d’àmplia accessibilitat, confidencialitat, protecció i anonimat, que inclogui la rehabilitació, avaluació i seguiment, la qual cosa comporta la gestió pública directa dels serveis per a la igualtat i contra la violència de gènere.

 

CINQUÈ. Contribuir des de les institucions i poders municipals a la promoció de la igualtat i contra la violència de gènere en tots els centres i en totes les etapes educatives, cooperant amb la comunitat escolar. 

 

SISÈ. Transmetre a la ciutadania de Vilanova i la Geltrú la sensibilització contra el sexisme mitjançant l’activitat cultural, d’organització de festejos, de seguretat i convivència i totes les actuacions i serveis de competència municipal.

 

SETÈ. L’eradicació del sexisme, la segregació, l’assetjament i els estereotips sexuals en totes les nostres actuacions i serveis.

 

VUITÈ. L’adopció d’una política dins les competències municipals d’atenció especial a les dones amb discriminació múltiple i altres col·lectius agredits per la violència masclista, com a persones amb diversitat sexual, migrants, amb diversitat funcional, en situació de desocupació o dependents, i no incórrer en la victimització múltiple en els processos d’atenció.”