Som VNG denuncia que el govern està posant en risc el servei de neteja viària i de recollida d’escombraries

La candidatura considera que la gestió privada comporta gastar set milions d’euros en un servei de baixa qualitat

 

El servei de neteja viària i recollida de residus sòlids urbans representa una despesa d’uns set milions d’euros anuals. Aquest servei està gestionat ara mateix per Valoriza, filial de Sacyr. La concessió a aquesta empresa s’acaba el 28 de febrer d’aquest any,  però el govern encara no ha presentat als grups de l’oposició cap proposta, ni de recuperació del servei ni de nova contractació. A vint-i-un dies de la finalització del contracte el futur de la neteja dels nostres carrers està en l’aire. En tot aquest curs, la sociovergència no ha treballat ni en un nova licitació ni en res. Ha estat a iniciativa del Secretari, i no de l’equip de Neus Lloveras, que s’ha convocat una reunió d’urgència, amb dos dies de marge, per debatre una nova plica. Per això, Som VNG ha denunciat la irresponsabilitat amb la que actua el govern, posant-ho en risc i amb la possibilitat que aquest tema acabi bloquejat per la manca de voluntat de diàleg de la sociovergència.

 

En declaracions de la regidora Deborah Zimmerman, “des que Som VNG va entrar a l’ajuntament ha demanat informació sobre la finalització de tots els contractes dels diferents serveis, amb l’objectiu de plantejar la recuperació d’aquests un cop finalitzen”. Així doncs, ha afirmat que en el cas de la neteja viària “tenim una gran oportunitat perquè finalitza el contracte, i s’evitarien litigis, indemnitzacions, etc”. En aquesta línia, la candidatura ha anat exigint informació al govern, tot seguint els acords d’una moció presentada per la CUP i aprovada en el mandat anterior segons els quals, a mesura que s’anessin complint els terminis de les concessions, s’elaborarien informes tècnics i econòmics sobre la viabilitat de les municipalitzacions.

 

En aquest cas, va ser a petició de la regidora Zimmerman a la comissió informativa corresponent, que el govern va facilitar un informe. Per a la regidora de Som VNG “aquest informe presenta molts defectes i és altament tendeciós”. En primer lloc, afirma, exposa la possibilitat de prorrogar el contracte vigent, opció desaconsellada pel Secretari de l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú en un informe del març de 2017, en el que estableix que contenia errors de forma, que podrien comportar el pagament d’una indemnització a l’empresa, a més d’incomplir la legislació vigent sobre contractes del sector públic, que estableix el límit en quatres anys, prorrogable a dos més, en lloc dels vuit, més dos de pròrroga, que fixa el contracte actual. En segon lloc, en l’informe facilitat pel govern les dades sobre el cost que tindria la municipalització estan clarament inflades, a la vegada que les que s’aporten no estan gens detallades. És per això, que el grup municipal de Som VNG va registrar una bateria de preguntes, no només per poder treballar en una alternativa, sinó perquè la ciutadania ha de saber en que es gasten els set milions d’euros que costa un servei que està demostrat que és de baixa qualitat. La resposta a aquestes preguntes, en teoria, s’hauria de donar amb els informes previs a la nova licitació.

 

Som VNG considera, doncs, que la gestió pública és la millor opció. Primerament, perquè comporta un estalvi en els marges empresarials i en l’IVA. Així mateix, segons ha afirmat Deborah Zimmerman, “explorant formes alternatives per adquirir nova maquinària podríem millorar el servei a un cost més reduït”. Un exemple proper, com ha explicat, és el de Castelledefels, que a partir de la municipalització ha realitzat inversions d’1,9 milions en nova maquinària, a més de l’increment de la plantilla. Un motiu important per municipalitzar els serveis, per tant és l’estalvi econòmic, però la gestió directa també permet un millor control dels serveis públics, una informació veraç de les dades d’explotació i evitar el conflicte d’interessos implícit en la gestió privada, per la qual cosa la maximització de beneficis sovint va en detriment de la qualitat del servei i de les condicions laborals dels treballadors i les treballadores. Per a Som VNG existeixen alternatives per superar els obstacles que imposa el govern de l’Estat, fent servir com a instrument les empreses municipals, tal com ha fet Castelldefels. Considera, a més, que es podria explorar la via de modificar els estatuts de VNG Aparcament per recuperar la gestió pública, ja que depèn de via pública . Aquesta és una de les preguntes expressades en la petició d’informació que hauran de ser respostes.

 

La regidora de Som VNG, per una altra banda, ha remarcat que “la nova licitació, com a molt aviat, es debatrà en el proper Ple. Això vol dir que fins que no es signi el nou contracte passaran uns mesos, a la vegada que cal tenir present que el govern està en minoria, i en els darrers anys no s’ha esforçat gens per convèncer a l’oposició”. Així doncs, ha advertit que és possible que “la sociovergència vulgui posar a l’oposició, de nou, entre l’espasa i la paret: entre privatitzar el servei de nou, o deixar la ciutat sense neteja ni recollida d’escombraries”. A més, ha explicat que “és molt probable que durant uns mesos hagi de fer una encomana extraordinària del servei a una empresa privada, i que això representi una major despesa, incidint negativament en la neteja de la ciutat i en les finances de l’ajuntament”.

El ple aprova iniciar els treballs per regular els habitatges d’ús turístic.

S’acorda treballar-ne la regulació en la Comissió del POUM

El Ple del 5 de febrer va començar amb 9 punts de propaganda del govern, aprofitant els punts de donar compte per presentar plans d’acció sense cap actuació concreta. A banda d’aquest inici, el ple va tenir com a punt principal la pujada de les tarifes d’aigua, per tal d’assumir l’increment fixat per Aigües Ter Llobregat, principal subministradora de la Companyia d’Aigües de Vilanova. Sobre aquesta qüestió, el portaveu de Som VNG Enver Aznar va considerar que calia fer memòria sobre que havia passat amb ATLL, privatitzada l’any 2012 per Convergència i que just aquell any va pujar les tarifes un 40%. Per una altra banda, el regidor de la candidatura va qualificar de “tarifazo” la pujada del 11,88% d’enguany, assegurant que una vegada més “els interessos del capital privat estan per sobre del generals, i sobretot pel que fa als interessos de les ciutats i els municipis”. Tot i la crítica a aquesta forta pujada, Enver Aznar va expressar que “votar en contra, suposaria un forat als comptes de la nostra companyia pública”, ja que la companyia municipal depèn en un 95% de l’aigua que subministra ATLL. Per tant, per responsabilitat i coherència amb la defensa de la gestió pública dels bens comuns, Som VNG es va abstenir. Així mateix, va fer una crida a unir-se a les veus crítiques amb la pujada i sumar-se a iniciatives com l’Associació Catalana de Municipis per la Gestió Pública de l’Aigua, per fer força amb altres municipis.

En l’apartat de mocions, Som VNG va presentar conjuntament amb la regidora Ariadna Llorens, el regidor David Montes i el grup municipal d’ERC, una proposta per començar a treballar en la regulació dels habitatges d’ús turístic. La regidora Deborah Zimmerman, va alertar que aquest tipus d’allotjament, tot i presentar grans avantatges pel turisme familiar, comporta una sèrie de perills importants en no estar regulat. També va assenyalar que, tot i que la situació a la nostra ciutat no és tan greu com la de Barcelona, cal actuar abans que sigui massa tard. Per tant, la proposta que es portava a debat amb aquesta moció tenia l’objectiu de “regular el potencial creixement que aquesta activitat té a la ciutat, evitant concentracions excessives i totes les conseqüències negatives que se’n deriven del descontrol d’un mercat, que tendeix a l’especulació i a les pràctiques abusives”. Els treballs per elaborar aquesta normativa es realitzaran principalment en la comissió del POUM, després d’arribar a un acord amb el govern en el mateix ple.

Finalment, el grup municipal de Som VNG va denunciar la demagògia d’alguns regidors, que es dediquen a presentar mocions sobre temes sensibles per instrumentalitzar col·lectius vulnerables només amb interessos partidistes, sense plantejar cap proposta concreta  en les mocions que presenten, així com la reiteració en presentar com a noves propostes accions que ja es realitzen. De la mateixa manera, va criticar la costum de presentar mocions sobre qüestions que s’han de treballar en comissions informatives o plantejar com un prec, amb l’objectiu d’obtenir el minut de glòria davant les càmeres, empobrint el nivell de debat polític que hauria de tenir el ple.

MOCIÓ PER DINAMITZAR L’ACTIVITAT DEL PORT DE VILANOVA I LA GELTRÚ COM UN DELS MOTORS DEL CREIXEMENT ECONÒMIC DE LA CIUTAT.

 

 

El port de Vilanova i la Geltrú va estar construït a l’any 1949, i des de llavors ha estat objecte de diverses ampliacions, la més important la prolongació del seu dic d’abric a l’any 1973.

 

Forma part del domini públic portuari adscrit a Ports de la Generalitat (zona Portuària Centre), entitat de dret públic adscrita a la Secretaria de territori i Mobilitat que depén del Departament de Territori i Sostenibilitat, creada segons la Llei 1/1998, de 17 d’abril, de Ports de Catalunya.

 

Durant molts anys ha sigut el port més important del litoral Català dels que són de domini de Ports de la Generalitat, essent el de major activitat econòmica i per tant, facturació; però hi ha prou amb analitzar les xifres dels últims 5 exercicis per observar que, si bé la facturació total del conjunt de tots els ports catalans ha crescut, el de Vilanova ha reduït progressivament la seva facturació, passant de sumar el 15% del total l’any 2010 al 11% el 2014, descendint al 2n lloc en volum de facturació, tant en l’any 2012, com el 2014.

 

D’acord amb les opinions que vam rebre de l’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf quan vam consultar sobre la possibilitat de revertir la situació, no hi ha capacitat de generar riquesa vinculada al Port de Vilanova i la Geltrú de cara al futur, ja que en 5 anys el port de Barcelona va multiplicar per 10 la seva capacitat i oferta a tots els nivells, la qual cosa ha deixat sense capacitat de resposta altres ports propers.

 

La legislació portuària a Espanya s’ha modificat repetides vegades en les últimes dècades. Per als ports anomenats d’Interès General, l’administració portuària està exercida pels organismes públics denominats autoritats portuàries, la coordinació dels quals es deixa en mans de l’organisme públic Ports de l’Estat.

 

La Llei 27/1992, de 24 de novembre, de Ports de l’Estat i de la Marina Mercant (LPEMM), modificada per Llei 62/1997, de 26 de desembre, distingeix entre els ports de titularitat autonòmica, que depenen del Govern de la comunitat autònoma on estan ubicats, i els ports de titularitat estatal, és a dir, els ports qualificats com d’interès general.

 

L’assumpció de competències portada a terme pels diferents Estatuts en matèria de ports ha estat diversa i ha evolucionat amb les reformes operades en els anys 1994, 1999 i els processos de reforma que vénen produint des de 2006. En aquest sentit, en tots els Estatuts de les Comunitats autònomes costaneres s’assumeix la competència exclusiva en relació als ports relacionats en l’Art. 148.1.6 de la Constitució Espanyola i als que no siguin d’interès general de l’Estat, delimitant en detall l’abast d’aquesta competència en l’Art . 140.1 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

 

En el cas dels ports de Barcelona i Tarragona, els dos ports d’Interès General de l’Estat localitzats a Catalunya, amb l’última reforma estatutària s’ha assumit la possibilitat de participar en la seva planificació i programació.

 

Ports de la Generalitat té personalitat jurídica i patrimoni propis, autonomia administrativa i econòmica i capacitat d’obrar per al compliment de les seves finalitats, però, si Catalunya ha aconseguit que l’Estat li doni la possibilitat d’intervenir en l’organització dels dos ports estatals del nostre territori, no és impensable apostar per aconseguir que la Generalitat permeti que el nostre municipi participi de les decisions que afecten al port que està davant de la nostra façana marítima.

 

En el nostre programa electoral, ens vam comprometre a estudiar els mecanismes necessaris per dinamitzar el port i aconseguir que redundi en beneficis per a l’economia local, mitjançant gestions amb Ports de la Generalitat perquè realitzi les actuacions pertinents o fins i tot reclamant les competències que actualment no es tenen sobre el port de la ciutat. Com que no som govern, traslladem la nostra proposta a aquest ple, per posar-lo sota la consideració de tots els grups municipals

 

Una nova estratègia per al Port podria convertir-lo en un motor més de l’economia de la ciutat, generant llocs de treball, afavorint la creació de noves empreses i posicionant la ciutat en el pla internacional des d’una fortalesa amb què comptem.

 

Treballar conjuntament seria beneficiós per a ambdues parts, així com aprofitar l’estudi comparatiu entre la nostra vila i altres ciutats, que va formar part de l’etapa de prospecció en l’elaboració del pla estratègic “VNG 2025”, sense dubtes pot servir-nos per trobar exemples reals i pròxims d’altres modalitats de gestió portuària, en ciutats que han decidit aprofitar la potència dels seus ports com a motor de l’economia local.

 

Per la necessitat de trobar fonts de treball sostenibles per a la nostra ciutat i territori, sabent que les estratègies que definiran el desenvolupament de l’activitat econòmica depenen tant dels recursos amb els que comptem com de la voluntat política de desenvolupar-los, demanen l’adopció per part del Ple Municipal dels següents acords:

 

PRIMER. El compromís ferm i decidit per part de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú perquè la inclusió del Port en Pla Estratègic d’Activitat Econòmica que s’està desenvolupant, no solament contempli la seva revaloració a nivell de paisatge urbà, atractiu turístic, lúdic-esportiu o com a clúster nàutic, sinó també el desplegament del conjunt de possibilitats que ofereix com a port comercial, pesquer i fins i tot la possibilitat de desenvolupar el transport de passatgers, com una de les potencials fonts de creixement, treball i consolidació econòmica per a la nostra ciutat i la comarca de la qual és capital

 

SEGON. Realitzar les gestions necessàries davant Ports de la Generalitat perquè es faci ressò de la inclusió del Port en el Pla Estratègic VNG 2025 i realitzi les modificacions que es considerin necessàries en el Pla Especial del Port, redactat en any 2006, per adaptar-lo als nous requeriments

 

TERCER. En el cas que Ports de la Generalitat no tingués la disposició de modificar el seu pla per al port, negociar amb aquest organisme la modificació del sistema de gestió, mitjançant l’atorgament de les competències necessàries al Municipi, perquè l’Ajuntament pugui assumir-les o bé proposar la formació d’un organisme co-participat per tots dos que pugui dur endavant aquesta missió.”

MOCIÓ PER UNS PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS.

 

La participació ciutadana mereix una ubicació central en l’estrutura de govern de l’Ajuntament.  És aquest un concepte polític essencial per aprofundir en la democràcia i apropar a la ciutadania l’exercici de l’activitat política i administrativa, així com per facilitar un control social més alt sobre l’exercici del poder.

 

Des de Som VNG entenem per participació ciutadana tota aquella activitat que està adreçada a influir directa o indirectament en les polítiques públiques.  Parlem d’influir en la presa de decisions de forma vinculant i pot presentar dos grans protagonistes: les persones a nivell individual i les entitats.  Les entitats han de jugar un paper fonamental en tot procés de participació, però cal obrir els processos als ciutadans i ciutadanes buscant la màxima representativitat.

 

L’ampliació de la participació des d’esferes merament informatives i consultives a dimensions més decisòries, com també el pas de la participació sobre projectes ja totalment predefinits a la possibilitat d’influir en el seu disseny, són tendències que es poden ja observar en molts àmbits de l’administració pública.  Venim d’una època on s’ha imposat que la veu de la ciutadania només es podia expressar mitjançant processos electorals, però la població s’ha fet gran, s’ha emancipat i cada cop demana ser més significativa en la presa de decisions sobre aspectes que després acaben influint de forma directa sobre nosaltres mateixos.

 

L’objectiu d’uns pressupostos participatius no respon només a l’anhel d’avançar en democràcia.  Tot i entenent que la principal funció d’aquests és l’empoderament ciutadà i l’augment de competències en les que hi ha decisió directa, també es respon a la necessitat de fiscalització ciutadana sobre la gestió pública, augmentant d’aquesta manera el poder pel que fa al control de la gestió pública dels recursos de les institucions.

 

El pressupost municipal és l’eina central en el desenvolupament de les polítiques públiques i l’acció de l’Ajuntament.  Per aquest motiu és essencial que en la confecció del pressupost la participació ciutadana hi sigui cada cop més present.

 

Tot i respectar que hi ha una part del pressupost que correspon als acords del Ple municipal, els grups municipals que representem aquest Ajuntament ens hem de responsabilitzar perquè cada any es facin passos endavant per assolir el màxim de participació ciutadana en l’elaboració dels pressupostos municipals.  Assimilant aquests punts i entenent la dificultat, donada la proximitat del calendari, d’elaborar un projecte de pressupostos participatius complet per a l’exercici 2016 concloem que és necessari crear un model executable en aquest exercici que arrelés les bases per a un projecte de pressupostos participatius real i efectiu per al 2017, que inclogui una part d’aquest vinculant a la ciutadania.

 

Per aquests motius, proposem al Ple municipal que aprovi el següent

 

ACORD

 

PRIMER. Assumir el compromís de tots els grups municipals, especialment d’aquells que formen el govern municipal, de donar continuïtat, millorar i seguir eixamplant els processos participatius en la confecció del Pressupost municipal.

 

SEGON. En relació amb la confecció del Pressupost Municipal per al 2016, establir un calendari on es fixin com a mínim tres dates de convocatòria de les reunions informatives sobre el projecte de pressupost municipal amb la ciutadania: una dedicada únicament a les taxes a l’octubre, i les altres al novembre i al desembre, respectivament, abans de la discussió d’aquest Ple Municipal.

 

TERCER. Garantir la difusió d’aquestes sessions amb totes les eines informatives i de comunicació de les que disposi l’Ajuntament (web, notes de premsa, butlletí, etc.), així com apostar per altres formes que afavoreixin que la informació arribi al màxim d’habitants del municipi.

 

QUART. Que les reunions, a banda de ser informatives, serveixin per resoldre els dubtes i qüestions de la ciutadania.  Assumir que cal donar resposta per part de l’equip de govern a totes les preguntes o propostes plantejades i que la informació transmesa i resolta en aquestes trobades sigui accessible a través de la publicació d’una memòria.

 

CINQUÈ. Crear una Comissió de Seguiment formada per representants de tots els grups municipals, amb les següents responsabilitats i competències:

 

– Vetllar perquè aquestes sessions siguin accessibles i comprensibles per a la ciutadania a través de les quals els representants hauran de poder accedir a la documentació que s’exposarà en una reunió informativa prèvia a la sessió participativa amb una setmana d’antelació.  Serà alhora una reunió en la que els membres de la comissió de seguiment podran fer reclamacions i suggeriments.

 

– A l’inici del nou exercici al gener de 2016, elaborar un informe d’avaluació del procés.  Finalment, dissenyar un programa real i efectiu de participació ciutadana que permeti contemplar la voluntat del veïnatge en la presa de decisions pressupostàries i la confecció d’un reglament municipal sobre el pressupost participatiu.  Mantenir com a objectiu que durant la legislatura es vagi consolidant una forta capacitat de control i apropiació del procés a la ciutadania i desenvolupar-lo amb la complicitat permanent dels moviments socials, entitats i associacions del municipi.”